Després de segellar-se les portes amb pulcritud automàtica, l’autobús va amollar dolçament. Tothom ocupava els seus seients, en direcció a l’aeròdrom, en una atmosfera de calidesa humana contagiosa, quasi de despreocupació i folgança. Quatre japonesos, armats de càmera i somriures a discreció, havien pujat davant de mi. Vaig trobar una plaça disponible a mitjan autobús, al costat d’un home de barba blanca i cara de patriarca, el qual vaig saludar mesuradament amb un gest de la mà. Dempeus, descansant un genoll sobre la pelfa del butacó, la responsable-guia observava la seua clientela. Sota el braç portava uns folis blancs. La ciutat anava perdent-se a l’esquena, alhora que una intensa aroma de resina i romaní penetrava per algun cristall entreobert. El blau de la mar s’escampava allà lluny. Les converses, en to moderat, sobrevolaven els caps de persones contentes, algunes devanides, enfonsades en les seues butaques. De sobte:
Segueix llegint →
Publicat el 27 gener 2011
Caminàvem per la via principal d’Elx (La Corredora) este cap de setmana quan un retrò de tabals i tambors ens va sobtar amb ritme matxucó. Avançava cap a nosaltres. Les tamborinades volaven. Persones amb cadires de rodes feien el seguici. Una estirada pancarta demanava per l’aplicació de la Llei de la Dependència. Pares, mares, germans i d’altres seguien en una allargada filera. Els tambors no cessaven… Segueix llegint →
Publicat el 13 desembre 2010
Cortigreen S. L. ha tancat. Empresa d’aluminis, cobertes i para-sols, ja fa temps que ha tancat a Alacant. Però, per inèrcia, continua sent anunciada com a tal en una pàgina web dedicada al món dels tubs i les cobertes. Els seus treballadors o, qui sap?, els seus amos com a autònoms, estan al carrer. Desocupats. Formant part d’eixe 23% d’aturats al País Valencià (20% de mitjana a Espanya). A l’espera de poder reincorporar-se al món del treball o, per contra, rebre els subsidis corresponents fins al termini adient. No sabem si algú els ha dit que, en el món de la construcció i activitats complementàries, no tornarà a haver treball. Si més no, treball en els nivells anteriors. Hom calcula que eixes activitats tornaran en una tercera part, quan es normalitzen. En molts llocs, com ara la Marina Alta (Xàbia), arribaven a un 23% de la població activa. Un 15-16% ja no podran treballar en la mateixa activitat. Què faran? Segueix llegint →
Publicat el 25 novembre 2010
Quins temps, estos…, diu alguna gent. Quins temps, estos, tan descreguts, tan desnaturalitzats. Potser. Uns temps, afirmen, de pèrdua de valors. Temps en què, sembla, s’ha entronitzat allò que hom coneix sota el nom d’”individualisme” més ferotge, que no reconeix més bandera que la pròpia, i campe qui puga. Com és això?… Segueix llegint →
Publicat el 6 novembre 2010
