UNA OBLIGACIÓ MÉS, EL GIMNÀS?
Era baixeta, l’hamaca, jo feia esforços per alçar-me. S’havia acabat el partit ja en la TV. A més a més, estava inclinada cap enrere, eixa hamaca. Hauria de prendre embranzida per alçar-me, hauria de subjectar-me a algun lloc per incorporar-me. No hi havia cap moble més al voltant, en aquella terrassa. De totes maneres, m’hauria d’alçar. La meua filla menuda, des de la distància, observava:
-Quin home! –diria per a si mateixa-, a este pas no arribarem a cap lloc. Alguna cosa haurem de fer!
Segueix llegint →
