Autor de narrativa, de novel·la preferentment, es capbussa també en l’assaig, sobretot en temes de l’actualitat socio-turística que afecten la marxa de la nostra societat i el manteniment dels nostres valors territorials.
És el pas previ al feixisme, a la substitució i destrucció de la democràcia. És el que està fent Trump, Putin, Milei… i tants altres. Assassinen dos civils davant de tots, a Mineàpolis, i diuen que eren terroristes domèstics que amenaçaven policies. Canvien la realitat per paraules interessades. Una mentida (ideologia) per a suplantar la democràcia. 
Segueix llegint →
Allò bo dels bons règims democràtics és el reconeixement del rival, el reconeixement de la pluralitat, és a dir, el respecte a la convivència. Rivals, que no enemics, com el Barcelona Futbol Club i el Real Madrid, o València/Llevant, o Hèrcules/Elx. És que, clar!, si la nostra autovaloració és a costa de la desqualificació i descrèdit de l’altre, poca o baixa serà eixa valoració nostra: no cap, ninguna. Ja que això és parlar, i malament, de l’altre, no de nosaltres; i en la mesura que el reconeguem i respectem, a l’altre, més gran serà la nostra vàlua. Resulta que el valor propi es mesura pel pes del rival, ja ens deia el gran Julius Caesar (per tant, no s’ha de desmerèixer, sinó tot el contrari).
Segueix llegint →
A pesar de la proximitat de Nadal, l’ambient polític, diuen, està enrarit. Es deshumanitza el rival polític, es desacrediten les Institucions públiques, s’alcen opinions i actituds clarament irrespectuoses o irracionals. És que jugar amb els sentiments primaris de les gents, remoure els instints o les pors i temors, és rebaixar la política als nivells de la desraó, abocant la societat a la precarietat moral que desmereix la convivència. Tot per la caça i captura d’uns vots, tot pel poder, i no pel progrés i la felicitat de la ciutadania… Com es cau i fomenta l’irracionalisme?
Segueix llegint →
Mazón (el PP) ha dit i ha fet el que li ha donat la gana. Ara, per buscar-li successor, faran el que els donarà la gana. Perquè, si la dreta perd el poder o perd en les urnes, la terra tremola. Millor dit, fan que tremole. Com és això?… La dreta té una concepció del món que es resumeix en allò tan sabut d’“el cortijo es mío”, i com que tot està ja dit i “atado y bien atado” (Monarquia perquè sí, Constitució feta sota el soroll dels sables i fusells…), per tant, “tots estem obligats a complir la llei”. 
És a dir, hi ha el que hi ha, inamovible… Que ve una dana? (no pot ser: discuteixen el “canvi climàtic”, no destinen pressupostos, les obres d’ampliació del barranc del Poyo o de Torrent foren aprovades per Zapatero però Rajoy no les va executar…); que hem d’apujar els jornals? (votaran en contra); que… Segueix llegint →
© 2008-2026 Jesús Moncho Pascual. Tots els drets reservats.
Disseny web i allotjament de Clave de Web.
