Òbviament, els temps de la “verdureria” han passat. Em referisc al nom. En el passat profund axí coneixíem el lloc on s’expenia tota mena de verdura o fruita. Però va aplegar un temps, el de la modernor, quan encara no havia acabat el segle anterior, en què el nom de “verdureria” semblava antic, cantava, i alguns optaren, entre d’altres noms, per “Frutàlia”, més en consonància amb els temps del moment. Això d’”agiornar-se”, de posar-se al dia, és moneda corrent. Sempre s’ha fet. Hem de recordar que les paraules envelleixen i van substituint-se; així ho veiem, per exemple, en: ”comú, excusat, retrete, vàter, toilet, lavabo, bany”… Què li farem!
Segueix llegint →
Publicat el 5 febrer 2026
És el pas previ al feixisme, a la substitució i destrucció de la democràcia. És el que està fent Trump, Putin, Milei… i tants altres. Assassinen dos civils davant de tots, a Mineàpolis, i diuen que eren terroristes domèstics que amenaçaven policies. Canvien la realitat per paraules interessades. Una mentida (ideologia) per a suplantar la democràcia. 
Segueix llegint →
Publicat el 2 febrer 2026
Allò bo dels bons règims democràtics és el reconeixement del rival, el reconeixement de la pluralitat, és a dir, el respecte a la convivència. Rivals, que no enemics, com el Barcelona Futbol Club i el Real Madrid, o València/Llevant, o Hèrcules/Elx. És que, clar!, si la nostra autovaloració és a costa de la desqualificació i descrèdit de l’altre, poca o baixa serà eixa valoració nostra: no cap, ninguna. Ja que això és parlar, i malament, de l’altre, no de nosaltres; i en la mesura que el reconeguem i respectem, a l’altre, més gran serà la nostra vàlua. Resulta que el valor propi es mesura pel pes del rival, ja ens deia el gran Julius Caesar (per tant, no s’ha de desmerèixer, sinó tot el contrari).
Segueix llegint →
Publicat el 15 gener 2026
A pesar de la proximitat de Nadal, l’ambient polític, diuen, està enrarit. Es deshumanitza el rival polític, es desacrediten les Institucions públiques, s’alcen opinions i actituds clarament irrespectuoses o irracionals. És que jugar amb els sentiments primaris de les gents, remoure els instints o les pors i temors, és rebaixar la política als nivells de la desraó, abocant la societat a la precarietat moral que desmereix la convivència. Tot per la caça i captura d’uns vots, tot pel poder, i no pel progrés i la felicitat de la ciutadania… Com es cau i fomenta l’irracionalisme?
Segueix llegint →
Publicat el 19 desembre 2025
