Autor de narrativa, de novel·la preferentment, es capbussa també en l’assaig, sobretot en temes de l’actualitat socio-turística que afecten la marxa de la nostra societat i el manteniment dels nostres valors territorials.
Caminàvem per la via principal d’Elx (La Corredora) este cap de setmana quan un retrò de tabals i tambors ens va sobtar amb ritme matxucó. Avançava cap a nosaltres. Les tamborinades volaven. Persones amb cadires de rodes feien el seguici. Una estirada pancarta demanava per l’aplicació de la Llei de la Dependència. Pares, mares, germans i d’altres seguien en una allargada filera. Els tambors no cessaven… Segueix llegint →
Cortigreen S. L. ha tancat. Empresa d’aluminis, cobertes i para-sols, ja fa temps que ha tancat a Alacant. Però, per inèrcia, continua sent anunciada com a tal en una pàgina web dedicada al món dels tubs i les cobertes. Els seus treballadors o, qui sap?, els seus amos com a autònoms, estan al carrer. Desocupats. Formant part d’eixe 23% d’aturats al País Valencià (20% de mitjana a Espanya). A l’espera de poder reincorporar-se al món del treball o, per contra, rebre els subsidis corresponents fins al termini adient. No sabem si algú els ha dit que, en el món de la construcció i activitats complementàries, no tornarà a haver treball. Si més no, treball en els nivells anteriors. Hom calcula que eixes activitats tornaran en una tercera part, quan es normalitzen. En molts llocs, com ara la Marina Alta (Xàbia), arribaven a un 23% de la població activa. Un 15-16% ja no podran treballar en la mateixa activitat. Què faran? Segueix llegint →
Quins temps, estos…, diu alguna gent. Quins temps, estos, tan descreguts, tan desnaturalitzats. Potser. Uns temps, afirmen, de pèrdua de valors. Temps en què, sembla, s’ha entronitzat allò que hom coneix sota el nom d’”individualisme” més ferotge, que no reconeix més bandera que la pròpia, i campe qui puga. Com és això?… Segueix llegint →
Al cap de la nit, els amos del bar trauen al carrer l’últim client amb evidents signes d’embriagament. El tiren sobre la vorera, l’abandonen al carrer. Un vianant, sorprés per l’acte que veu, s’alarma una mica. S’acosta. Discuteixen. Una ganivetada tanca la discussió… Fosca mort en fosca nit, en una preciosa localitat del nostre litoral. Segueix llegint →
© 2008-2026 Jesús Moncho Pascual. Tots els drets reservats.
Disseny web i allotjament de Clave de Web.
