LA GANIVETADA

Al cap de la nit, els amos del bar trauen al carrer l’últim client amb evidents signes d’embriagament. El tiren sobre la vorera, l’abandonen al carrer. Un vianant, sorprés per l’acte que veu, s’alarma una mica. S’acosta. Discuteixen. Una ganivetada tanca la discussió… Fosca mort en fosca nit, en una preciosa localitat del nostre litoral. Segueix llegint →

Publicat el 5 octubre 2010

“Españolear” (I) – (II)

(I) De sobte, en els últims temps, el PP s’adona que els tres camins d’atac i desgast contra el Govern no vénen donant el rendiment desitjat. Resulta que, en el terreny econòmic, Zapatero és més neoliberal que el propi PP; en el camp cultural, l’aferrissada defensa o intent de recuperació de la moral tradicional i conservadora que promou el PP no enganxa les gents, tal com s’ha vist en la darrera i macabra campanya contra l’avortament, o en el descrèdit de la jerarquia eclesiàstica per l’escàndol dels clergues pederastes; i, en tercer lloc, sociològicament no funciona ja agitar l’espantall d’ETA com a aglutinador de sentiments carques, atesa l’eficàcia i contundència del Govern en la lluita antiterrorista. Què farem?, es pregunten les ments pensants del PP. Segueix llegint →

Publicat el 22 agost 2010

Monsenyor Rouco dixit

“Es muy difícil poder admitir que sea libre el aborto en las 14 primeras semanas del embarazo”. I el mossèn acaba afirmant que per a tot polític “otra cosa es qué hace con su conciencia ante una ley (actual Llei de l’Avortament) que es injusta”. I conclou: “debe renunciar al cargo”. I problema resolt.

A més de Rouco Varela, tots nosaltres també tenim opinió. Sabem que les societats modernes, front a la possibilitat o necessitat de la interrupció voluntària de l’embaràs, ens debatem entre la total despenalització, o, per contra, la total criminalització, bandera aquesta darrera pròpia de forces tradicionals o ancorades en l’immobilisme. En mig, trobem tota una massiva objecció de consciència per part dels facultatius públics en algunes Comunitats Autònomes i els seus hospitals públics. Esgarrifosa situació per a una ama de casa que rep, esglaiada, la seua filla adolescent amb la confessió: mamà, estic embarassada!, després d’una violació o d’un embaràs precoç. Segueix llegint →

Publicat el 25 juliol 2010

Símbols sagrats?

No hi ha símbols sagrats, intocables. La nit del 9 de novembre de 1989 assistíem, des del sofà davant el televisor, a la caiguda del mur de Berlín. Saltava a colps de picoleta i a grapats. S’havia instal·lat la revolució sense sang, la revolució esperada, la revolució interioritzada o individualitzada. Es va definir per alguns com la fi de les utopies, Segueix llegint →

Publicat el 23 juny 2010