I love the wind”, deia la bona muller. Quan de matí, de vesprada, de nit, quasi tots els dies bufa el vent, potser no hi ha més remei que
afirmar “jo ame el vent”. I identificar-se amb ell, sentir-lo fortament, deixar anar els cabells solts al seu tropell. El vent. El company de cada dia a Irlanda. La vella Irlanda. La Irlanda de la patata per a menjar, l’emigració com a bandera, i antigues subordinacions i dependències com a estigma. Així ens ho testimonien pels carrers de Dublín, ací i allà, estàtues com la de la sensual i atrafegada (venedora de peix de dia i puta de nit) Molly Malone, heroïna llegendària símbol de la ciutat; o els monuments i plaques que evoquen la sempre present rebel•lió antianglesa. Segueix llegint →
Publicat el 10 febrer 2014
Estos dies el Consell d’Europa ens ha advertit sobre la dependència política de la Justícia, justament enmig de la disputa fiscal-jutge Horrach-Castro, i quan la corrupció política (cas Rafael Blasco, Camps- Gurtel-Nóos, Alperi-Castedo-Ortiz, Hernándezmateo-Carlosfabra, Emarsa, Terresmítiques- Ciutatsdelallum-lesarts…) està destrossant les il•lusions i l’autoestima de la nostra societat, a més de les arques i les institucions públiques. I, el que és més greu, sembrant de mines el teixit econòmic i espitjant-nos cap a l’empobriment general. La Justícia, arribat el cas, està cridada a tornar les coses al seu lloc i restablir la confiança. Però… és justa la Justícia? És veritat que tots som iguals davant la Llei? Segueix llegint →
Publicat el 1 febrer 2014
La política, como el tango, es cosa de dos. En este caso, es de los políticos y de los ciudadanos electores. Unos construyen (o destruyen) sobre los otros. Y ya llevamos décadas, en el País Valencià, con la misma pareja política, que ahora se ve reforzada desde el centro con los infalibles Rajoy-Montoro-Guindos… Y digo infalibles porque se ha venido predicando “o nosotros o el caos”, por tanto no queda lugar al presunto error: se elige a “ellos”. A ellos, con todas las consecuencias. Segueix llegint →
Publicat el 15 gener 2014
L’Església Catòlica es reserva en exclusiva els temes divins i, de vegades, s’arroga algunes prerrogatives terrenals, tals com en aquest cas l’autoritat científica sobre si existeix vida (autònoma o conscient) o no en un òvul fecundat. El gran pare Tertulià ja ho va dir en el segle III: “Com que ha de ser-ho, el fetus ja és persona”. Però des del plànol civil i democràtic, a diferència del Govern del PP, algú com la Cort Suprema dels Estats Units ha sentenciat que l’expressió “ésser humà” (“persona”) no pot aplicar-se a un no nascut, i per tant la mare no pot ser acusada d’assassinat o de lesions al fetus durant l’embaràs. Segueix llegint →
Publicat el 27 desembre 2013
