Fa goig trobar-se, quan u va pel món, amb gent semblant. Al seient del costat de l’avió, un xic de Múrcia, que se n’anava a provar sort en una empresa de comunicació; i a vora la finestreta, una xica d’Ontinyent. Ella, tècnica en tinys i tèxtils, se’n va a Dublín a fer d’au pair, on guanya més del que li oferia l’empresa del seu poble que fins i tot l’ascendia però amb sou i condicions molt precàries. El seu nòvio, enginyer en atur, espera reunir-se amb ella quan isca una oportunitat. Segueix llegint →
Publicat el 28 maig 2014
Ximo Puig (un lermista, de quan Joan Lerma) és ja el candidat del PSPV, i Alberto Fabra es recolza i empara amb Sonia Castedo. És la realitat o… l’aparença. Aparença de tornar al punt d’on havíem partit. És a dir, sembla que estem en el mateix punt. Eixa és la realitat política del moment, on no cal buscar projeccions de futur, propostes d’innovació. Potser valen tots aquells i tot allò de “Agua para todos”, “la Comunitat es una fórmula inexcusable para poner en marcha España”, o “los valencianos estamos más que nunca junto con el pueblo haitiano, con un hospital de 3’8 millones”… Realitat dura, és veritat.
Segueix llegint →
Publicat el 16 març 2014
Urgències d’un gran hospital públic de la Comunitat. Les portes automàtiques de l’entrada tanquen i obrin sense parar, mentre el moviment del personal transcorre àgil i algun gemec esporàdic s’eleva des d’algun racó. El pacient entra en cadira de rodes. El ulls tancats per la lleugera commoció i record de l’accident. Observació i diligències sobre l’ingressat; li col·loquen un collaret d’immobilització. El passen a una gran sala. Temps d’espera. La sang s’ha assecat. El Levante “suma y sigue”, va bé.
Segueix llegint →
Publicat el 3 març 2014
El paraigua, (hui, l’anorac), i l’hàbit de treball són dos elements, a Mànchester, amb què tothom ix al carrer de bon matí. Ells crearen el primer ferrocarril del món (Mànchester-Líverpool) i el primer teler amb màquina de vapor aplicada. Tenien pressa, volien multiplicar
l’efecte del treball. Així, allà que acudiren llauradors desocupats, irlandesos i escocesos de tota mena, més alguns jueus de diners àgils i cognom feble: Rodrigues es canviava a Rodgers, Collenberg a Collins… La gran urbs industrial era i és realitat. La rajola roja d’antigues cases i fàbriques contrasta ara amb el cristall i l’alçada dels nous edificis sorgits a l’albir de l’actualitat. Barreja, suma, melting-pot. Segueix llegint →
Publicat el 22 febrer 2014
