Autor de narrativa, de novel·la preferentment, es capbussa també en l’assaig, sobretot en temes de l’actualitat socio-turística que afecten la marxa de la nostra societat i el manteniment dels nostres valors territorials.
Com que alguna cosa es meneja en el món polític, ara les castes institucionals trauen l’expressió “antisistema”. Bo, jo sóc antisistema. Un sistema que ja els va bé, que ha permés centralitzar en la capital de l’Estat tot el poder financer, tot el poder mediàtic i tot el poder polític de transformació, repartiment o espoliació. Tot amalgamat per un entramat jurídico-legal que ells voldrien etern. Però la realitat va per un altre costat. Segueix llegint →
Fa goig trobar-se, quan u va pel món, amb gent semblant. Al seient del costat de l’avió, un xic de Múrcia, que se n’anava a provar sort en una empresa de comunicació; i a vora la finestreta, una xica d’Ontinyent. Ella, tècnica en tinys i tèxtils, se’n va a Dublín a fer d’au pair, on guanya més del que li oferia l’empresa del seu poble que fins i tot l’ascendia però amb sou i condicions molt precàries. El seu nòvio, enginyer en atur, espera reunir-se amb ella quan isca una oportunitat. Segueix llegint →
Ximo Puig (un lermista, de quan Joan Lerma) és ja el candidat del PSPV, i Alberto Fabra es recolza i empara amb Sonia Castedo. És la realitat o… l’aparença. Aparença de tornar al punt d’on havíem partit. És a dir, sembla que estem en el mateix punt. Eixa és la realitat política del moment, on no cal buscar projeccions de futur, propostes d’innovació. Potser valen tots aquells i tot allò de “Agua para todos”, “la Comunitat es una fórmula inexcusable para poner en marcha España”, o “los valencianos estamos más que nunca junto con el pueblo haitiano, con un hospital de 3’8 millones”… Realitat dura, és veritat.
Urgències d’un gran hospital públic de la Comunitat. Les portes automàtiques de l’entrada tanquen i obrin sense parar, mentre el moviment del personal transcorre àgil i algun gemec esporàdic s’eleva des d’algun racó. El pacient entra en cadira de rodes. El ulls tancats per la lleugera commoció i record de l’accident. Observació i diligències sobre l’ingressat; li col·loquen un collaret d’immobilització. El passen a una gran sala. Temps d’espera. La sang s’ha assecat. El Levante “suma y sigue”, va bé.
© 2008-2026 Jesús Moncho Pascual. Tots els drets reservats.
Disseny web i allotjament de Clave de Web.
