Autor de narrativa, de novel·la preferentment, es capbussa també en l’assaig, sobretot en temes de l’actualitat socio-turística que afecten la marxa de la nostra societat i el manteniment dels nostres valors territorials.
Només l’increment de la productivitat d’un país és l’únic camí que porta cap a un major nivell de vida de la població (Paul Krugman, Nòbel d’Economia). Des del 96 al 2006, la taxa de productivitat en España va caure un 0’3, és a dir, va caure la prosperitat real dels ciutadans, tot i que el PIB creixia anualment un 3’8%. Com és això?…: la construcció està en la base del problema. Segueix llegint →
S’acostuma a dir que el turisme és la “nostra primera indústria”, afirmació que hauria de dur implícita que està entre les nostres principals atencions. Tanmateix, venim observant notícies tals com “el TSJCV ha anul•lat una part del Pla General d’Ordenació Urbana de Callosa d’En Sarrià que declarava urbanitzable una zona d’especial protecció forestal de la serra de Bèrnia… i contemplava la construcció d’una macrourbanització amb més de 2.000 vivendes i dos camps de golf, en uns sòls forestals de la Serra de Bèrnia inclosos en la Red Natura 2000”, (Información, 14-12-2014). Segueix llegint →
L’inefable expresident Camps, un dia de visita oficial, va proclamar Torrevella com a “capital i referència de l’augment constant de demografia iprosperitat de la Comunitat Valenciana”. Ja resulta desassossegant que una persona com Camps t’etiquete i et valore. Una població tradicionalment dedicada a l’agricultura, la pesca i l’activitat extractiva de la sal, uns 9.000 habitants en els anys 60, amb 20 km de costa, de sobte descobreix la recepta màgica: el desenrotllament turístic i immobiliari encetat els anys 60-70. Però enmig d’una gran confusió, que es plasmava en el sotmetiment de l’activitat turística a la implementació constructiva i la instrumentalització immobiliària, dutes a cap per prohoms locals de l’empresariat i la política. Un dels seus capitosts, l’exalcalde Hernández Mateo, hui a la presó, va treure una plusvàlua de quasi uns 1.000 milions de pessetes per la compra-venda d’una parcel·la a la mateixa constructora (promotora Edén del Mar) que treballava amb l’Ajuntament. Segueix llegint →
El dolç encant d’aquell que roda, que està de “tour”, és la satisfacció, potser el plaer o l’enriquiment personal, que troba del lloc o dels llocs per on està o passa, oblidat momentàniament de la seua càrrega de treball, temps reconvertit en oci, temps per una altra banda susceptible de ser transformat en productor o causant de rendes. Eixe és l’encant del turisme: ser causant de satisfaccions personals, i de rendes col·lectives. Segueix llegint →
© 2008-2026 Jesús Moncho Pascual. Tots els drets reservats.
Disseny web i allotjament de Clave de Web.
