“Lo siento, la próxima vez… no os enteraréis”

Els polítics institucionals ens vénen dient que la corrupció és inherent al sistema, a la vida, i que, si la detecten al si dels seus partits, no els tremolarà el pols (frase grandiloqüent) per a expulsar del partit els implicats. O siga…, que la corrupció i la lluita contra la corrupció continuarà sota l’imperi del voluntarisme i el “bonisme” de les persones, i no del canvi i renovació del context administrativo-polític en què es dóna la corrupció, és a dir: canvi o introducció de legislació, transparència, control, fiscalització, Justícia… La qual cosa representaria traure poder als polítics institucionals, en tant que s’establirien contrapesos o contrapoders lluny del seu abast, lluny de la seua influència o manipulació. Segueix llegint →

Publicat el 4 abril 2015

Ortiz: el nou rei Mides (de la misèria?)

www.jesusmoncho.com   Una volta aprovat el pressupost de l’Ajuntament d’Alacant 2015, resulta que el 20% del total eren (són) contractes amb empreses d’Enrique Ortiz. No està gens malament. No està malament, volem dir, per a l’empresari, que, a més a més, posseeix el 70% de tot el sòl edificable de la ciutat, situació monopolística gens beneficiosa per als usuaris i que paradoxalment està només tímidament qüestionada per la competència. Segueix llegint →

Publicat el 24 març 2015

Oriola: joc de connivències

   Cinc antenes de televisió locals i emissió d’Internet operaven a Oriola, en 2012, sense autorització, ni llicència d’activitat ni avaluació ambiental. No és que eixos permisos s’hi hagueren denegat, és que mai no s’havien demanat. La llei sembla que no hi compta; no és un requisit per a la vida. 15.000 vivendes fora d’ordenació, sense legalitzar, en tot el terme d’Oriola (365 km2). Més de 2.000 cases amb sentència d’enderrocament. Segueix llegint →

Publicat el 20 febrer 2015

Riquesa en butxaca foradada

Només l’increment de la productivitat d’un país és l’únic camí que porta cap a un major nivell de vida de la població (Paul Krugman, Nòbel d’Economia). Des del 96 al 2006, la taxa de productivitat en España va caure un 0’3, és a dir, va caure la prosperitat real dels ciutadans, tot i que el PIB creixia anualment un 3’8%. Com és això?…: la construcció està en la base del problema. Segueix llegint →

Publicat el 20 febrer 2015

© 2008-2026 Jesús Moncho Pascual. Tots els drets reservats.

Disseny web i allotjament de Clave de Web.