2 h 45 min: Alacant-Dénia

2 h 45 min, més els espais d’espera, és el que tarda el Trenet Alacant-Dénia (horari oficial FEVE-FGV). Açò, en els temps de l’Alta Velocitat i dels processos de producció «Just in time». Som així o ens fan ser així. L’alternativa: l’autopista AP-7 de peatge, al preu de 11’30 euros el trajecte Ondara-Alacant per a un vehicle de pes mitjà. Una furgoneta de repartiment de bossos i maletes de Pedreguer o Gata, o un turista de Calp, ho tenen dur, prou dur. L’activitat industrial o turística de les comarques del nord d’Alacant està gravada.  Segueix llegint →

Publicat el 11 desembre 2014

Thank you, Mandela

   Recorde, durant la ingènua adolescència allà pels anys 60, com ens sobtaven les notícies sobre manifestacions públiques i baralles en un lloc tan lluny com Estocolm en favor de la no tala d’arbres d’una gran avinguda seua (tan important era un arbre?), o la fúria amb què s’ocupaven -americans d’Alabama per no deixar lloc als negres en els autobusos (no pagaven el bitllet els negres o què?), o la cega Justícia (mai no millor dit) a Sudàfrica posant uns en un lloc i els altres en altre lloc: escoles de blancs, escoles de negres; cases i pobles de blancs, cases i poblats de negres; uns manen (els blancs, un 15% de la població), els altres obeeixen (els negres, la majoria)… Segueix llegint →

Publicat el 9 desembre 2014

LA VIOLÈNCIA ULTRA

   Estem consternats pels fets violents de diumenge passat al voltant del futbol. Els grups ultra, en el futbol, sembla que apareixen a Itàlia al llarg dels anys 60, al mateix temps que a Gran Bretanya, on reben el nom de Hoolligans, des d’on s’estenen pertot arreu: Barras Bravas a l’Argentina, Torcidas Bravas o Organitzadas a Brasil, Ultres a Espanya…, els primers dels quals a organitzar-se van ser UltraS Sur del Real Madrid, 1980, i Frente Atlético de l’Atlètic de Madrid, 1982.

   Els seus valors solen ser Nacionalisme a ultrança, amb un concepte excloent de tot allò o aquell que no s’adapte als seus paràmetres; Segueix llegint →

Publicat el 8 desembre 2014

L’any litúrgic cristià s’acaba

L’any litúrgic cristià s’acaba. L’últim diumenge de l’any cristià, el 23 de novembre, posa fi a tot un cicle de celebracions i solemnitats. Com és això?, l’Església posseeix un calendari distint o propi?… Resulta que, com a proveïdora d’una concepció del món, l’Església Catòlica té la seua pròpia visió i organització de la vida, com un exercici de “salvació”. Tot gira al voltant de la mort i resurrecció de Jesús Crist: este és l’acte central i cabdal de l’any cristià, el diumenge de Pasqua. I tot comença amb el naixement de Jesús, el Nadal, per al qual hi ha quatre diumenges anteriors de preparació, l’Advent, que s’inicia el diumenge 30 de novembre, principi del calendari o any litúrgic cristià. Segueix llegint →

Publicat el 24 novembre 2014

© 2008-2026 Jesús Moncho Pascual. Tots els drets reservats.

Disseny web i allotjament de Clave de Web.