“Una cervesa, per favor”, ha dit l’entrenador de futbol alemany Jürgen Klopp, donant a entendre la seua pròxima destinació a Espanya, i indiferent a la nostra cita electoral del 24 de maig, generadora del gran daltabaix polític en favor de l’esquerra al nostre Cap i Casal i a la Generalitat, com igualment a moltes localitats de la nostra comarca i, particularment, en la nostra capital Dénia. Per la qual cosa quasi tots els qui sospiràvem pel canvi també ens sumem (materialment o metafòricament) a eixe crit de goig: una cervesa, per favor! Segueix llegint →
Publicat el 4 juny 2015
Menteix-me, per favor. Menteix-me una altra volta, per seguir mantenint el meu vot. Te’l donaré, sí. Menteix-me. Menteix-me… És una addicció, és una manera d’estar en la vida. Segurament, lligaré el gossos amb llonganisses, tindré barra lliure per fer el que vulga, tu conservaràs la poltrona… Rus ha dit sobre el cas Imelsa que, si hi ha gravacions, són totes falses; Segueix llegint →
Publicat el 27 maig 2015
Dénia és una destinació turística que agrada, de baixa densitat, de “marca” reconeguda i molt ben valorada pels usuaris. Atrau pels seus valors paisatgístics o urbanístics. Per patrimoni i cultura. Per gastronomia. Per servicis i atenció… Encara ens ressonen els ecos d’aquell renomenat tema musical dels anys 50 “Dénia es bonita, tiene un castillo…” 
I sobre este,diguem-ne, pastís o botí, s’estén tot un grapat d’interessos diversos, disposats a endur-se, si poden o els deixen, el millor mos, la millor queixalada, sense advertir que la urbs, el patrimoni, el paisatge… conformen una realitat singular fins que deixa de ser-ho, un lloc amable fins que se satura: en definitiva, una realitat fràgil, que es pot alterar o danyar de manera irreversible… A Dénia, tot aquell que vol pegar queixalada, munta un partit polític. Segueix llegint →
Publicat el 4 maig 2015
Setmana de Passió. O setmana de vacances?… Les gents, actualment, sembla que tendim a sumar-ho tot, a assumir-ho tal com ve. Són els evangelis paraules revelades per Déu?… Hem de dir que fins al S. IV, en el Sínode de Laodicea, no es va consolidar ni concretar definitivament que només quatre evangelis eren “canònics” o vertaders, els de sant Mateu, sant Marc, sant Lluc, i sant Joan; i tota la resta d’escrits o evangelis sobre la vida de Jesús, uns quaranta (altres en diuen seixanta), són considerats “apòcrifs”, és a dir, ocults o falsos. Segueix llegint →
Publicat el 7 abril 2015
