ANYS 60, ANYS EN QUÈ CANVIÀREM ELS PANTALONS APEDAÇATS PELS VAQUERS
I
Als anys de la nostra ingènua infantesa en què ens alimentàvem de notícies i cançons quasi exclusivament per la ràdio (82 aparells de ràdio per cada mil habitants, mentre a França en disposaven de 238 aparells), el 20 de juliol de 1959 ocorria un fet transcendental: Espanya entrava com a soci de ple dret en l’OECE, Organització Europea per a la Cooperació Econòmica (posteriorment OCDE). Tots els nostres atavismes de sobte es despertaven; alguns apareixien sobresaltats en la fugida. Era el salt cap a endavant. Els valors europeus quedaven assumits, almenys en la intenció, per part de la nostra intelligenza oficial. Estàvem exhaustos de tant de seguir la senda de compensar balanços econòmics negatius amb devaluacions de l’entranyable pesseta. Pesseta que tenia i té nom en català/valencià. Estàvem cansats, no sé, de comprar un tornavís o una clau anglesa autòctons que ens eixien més cars i ineficients que adquirir-los fora, d’importació, productes que veníem penalitzant amb aranzels. Segueix llegint →
Publicat el 3 març 2010
“Recuerdo el día en que fuimos a comprar las cortinas para el salón. Yo las quería claras, pero con un toque que recordara el sol del altiplano de mi tierra, de mi Ecuador natal. Amueblar el piso nos llevaba su tiempo. Poco a poco. Bueno…, ya pasó. El recibo mensual era demasiado para los tres días limpiando casas yo. Yo sola. A mi marido le dijeron que en tres meses le volverían a contratar. Han pasado nueve meses ya. Desde entonces, todas las mañanas él salía a pasear. Hasta que dejó de hacerlo; se quedaba en casa. Devolvimos las llaves al banco…” Segueix llegint →
Publicat el 6 desembre 2009
Novembre 2009
Acaba d’eixir l’obra col·lectiva “Els escriptors valencians i la llengua literària”, fruit de les I jornades sobre la llengua literària a Gandia, on Jesús Moncho aporta la col·laboració “L’element col·loquial”.
Publicat el 4 desembre 2009
És indubtable que la platja és, encara, el primer motiu dels desplaçaments turístics. El turisme de sol i platja és, per tant, la “joia de la Corona”. Dos recursos, el sol i la platja, que la Natura ens dóna graciosament. Alguna cosa haurem de posar nosaltres. I és aquí on entra allò que distingeix les destinacions turístiques, allò que les caracteritza i defineix. En primer lloc, l’atenció i servici, conseqüència de les infraestructures i equipaments més el material humà. Com igualment, al mateix nivell, allò que s’anomena Producte Turístic, és a dir, l’oferta concreta i singularitzada de cada lloc. Segueix llegint →
Publicat el 11 juny 2009
