ANYS 60, ANYS EN QUÈ CANVIÀREM ELS PANTALONS APEDAÇATS PELS VAQUERS
II
Tot seguit, després d’entrar en l’OECE el 1959, Espanya rep suport financer a través del Fons Monetari Internacional, FMI, per valor de 546 milions de dòlars. Diners. L’Estat ja no podia pagar amb divises cap compra a l’exterior; estàvem en suspensió de pagaments tècnica. Tampoc podíem sufragar escomeses dins de casa nostra (el “Plan Sur”, o siga, el desviament del Túria a la ciutat de València estava paralitzat, no podia arrancar). Els dòlars venien com ploguts del cel. A canvi, havíem d’entrar en allò que s’anomenava “estabilització” de l’economia, que duria a l’emigració cap a França, Alemanya, Suïssa… més de dos milions d’espanyols. I començar a desplegar iniciatives en l’interior. Primer que res, ens havíem de reciclar, a pas lleuger de frare cartoixà camí del menjador, en terminologies insòlites i prou desacostumades: Segueix llegint →
Publicat el 7 març 2010
ANYS 60, ANYS EN QUÈ CANVIÀREM ELS PANTALONS APEDAÇATS PELS VAQUERS
I
Als anys de la nostra ingènua infantesa en què ens alimentàvem de notícies i cançons quasi exclusivament per la ràdio (82 aparells de ràdio per cada mil habitants, mentre a França en disposaven de 238 aparells), el 20 de juliol de 1959 ocorria un fet transcendental: Espanya entrava com a soci de ple dret en l’OECE, Organització Europea per a la Cooperació Econòmica (posteriorment OCDE). Tots els nostres atavismes de sobte es despertaven; alguns apareixien sobresaltats en la fugida. Era el salt cap a endavant. Els valors europeus quedaven assumits, almenys en la intenció, per part de la nostra intelligenza oficial. Estàvem exhaustos de tant de seguir la senda de compensar balanços econòmics negatius amb devaluacions de l’entranyable pesseta. Pesseta que tenia i té nom en català/valencià. Estàvem cansats, no sé, de comprar un tornavís o una clau anglesa autòctons que ens eixien més cars i ineficients que adquirir-los fora, d’importació, productes que veníem penalitzant amb aranzels. Segueix llegint →
Publicat el 3 març 2010
“Recuerdo el día en que fuimos a comprar las cortinas para el salón. Yo las quería claras, pero con un toque que recordara el sol del altiplano de mi tierra, de mi Ecuador natal. Amueblar el piso nos llevaba su tiempo. Poco a poco. Bueno…, ya pasó. El recibo mensual era demasiado para los tres días limpiando casas yo. Yo sola. A mi marido le dijeron que en tres meses le volverían a contratar. Han pasado nueve meses ya. Desde entonces, todas las mañanas él salía a pasear. Hasta que dejó de hacerlo; se quedaba en casa. Devolvimos las llaves al banco…” Segueix llegint →
Publicat el 6 desembre 2009
Novembre 2009
Acaba d’eixir l’obra col·lectiva “Els escriptors valencians i la llengua literària”, fruit de les I jornades sobre la llengua literària a Gandia, on Jesús Moncho aporta la col·laboració “L’element col·loquial”.
Publicat el 4 desembre 2009
