Juan sin miedo. Juan sin Tierra. Juan sin neuronas. Sí, a poc a poc, va acaparant títols sense parar l’impagable president de la Generalitat, que acaba de dir-nos que “hoy estoy más feliz que ayer”, després d’afirmar que “tot li fa riure”. És feliç l’home, i es riu. Que li farem. Eixe és el missatge. Uns altres, una mica més lluny d’ací, fan cara de pomes agres, com el Zapatero. No diguem el Toxo i el Mendes. La carabassa no dóna per a més, i hem d’acurtar el mos, moderar-nos. Camps, pel seu costat, s’exulta. Mira per amunt, on el Fabra amb sis premis de la loteria grossa passa per ser l’humà més afortunat, i, clar, se n’alegra. Segueix llegint →
Publicat el 19 maig 2010
El hombre y la mujer, en el mundo de hoy, se han deshecho de bastantes lastres. No sólo de la corbata o la faja. Eso, y bastantes cosas más, por fuera. Por dentro, en una nueva aventura hacia el interior, buscan reencontrar-se, buscan su sosiego. El resultado es: deseo de bienestar físico y mental. La felicidad ya no se identifica con las pasiones, fulgores, fuerte, fuerte, consecuencia quizá de un ansia que no lleva a ninguna parte. En la autenticidad se cifran bastantes afanes, muchos objetivos. La mujer ha dejado de ser o de considerarse representación de belleza, algo pasivo, Segueix llegint →
Publicat el 19 maig 2010
La Justícia espanyola no funciona. Des de 2007, més de 19 accions violentes contra persones o grups valencianistes s’han produït i la Justícia no ha produït cap condemna ni cap detenció.
Des de fa quasi 4 anys, el Tribunal Constitucional ha debatut 5 esborranys sobre l’Estatut Català, i no ha estat capaç de pronunciar-se, quan l’Estatut és vigent i funciona perfectament. Per a què serveix aqueix Tribunal? Amb 4 integrants del Tribunal Constitucional amb mandat caducat i no renovat (per bloqueig del PP): és legítim aqueix Tribunal?
Volem Justícia. No ens fa falta un Tribunal Constitucional deslegitimat.
Publicat el 16 abril 2010
ANYS 60, ANYS EN QUÈ CANVIÀREM ELS PANTALONS APEDAÇATS PELS VAQUERS
II
Tot seguit, després d’entrar en l’OECE el 1959, Espanya rep suport financer a través del Fons Monetari Internacional, FMI, per valor de 546 milions de dòlars. Diners. L’Estat ja no podia pagar amb divises cap compra a l’exterior; estàvem en suspensió de pagaments tècnica. Tampoc podíem sufragar escomeses dins de casa nostra (el “Plan Sur”, o siga, el desviament del Túria a la ciutat de València estava paralitzat, no podia arrancar). Els dòlars venien com ploguts del cel. A canvi, havíem d’entrar en allò que s’anomenava “estabilització” de l’economia, que duria a l’emigració cap a França, Alemanya, Suïssa… més de dos milions d’espanyols. I començar a desplegar iniciatives en l’interior. Primer que res, ens havíem de reciclar, a pas lleuger de frare cartoixà camí del menjador, en terminologies insòlites i prou desacostumades: Segueix llegint →
Publicat el 7 març 2010
