Mentir no és mentir

“Sinvergüensa” li va amollar, a Mònica Oltra, l’exconseller Rafael Blasco per justificar-se en el seu cas de les ONG investigades, i que segons Blasco estaven denunciades en base a informacions calumnioses, falses i mentideres. “No conozco al señor Álvaro Pérez (el Bigotes)” va dir Francisco Camps en seu parlamentària. “Son los presupuestos más sociales de la historia de la democracia” i es va quedar tan panxo el senyor ministre Montoro en octubre passat. “Ni voy a subir el IRPF, ni voy a subir el IVA”, frase textual de Rajoy, tal volta, donant a entendre allò que la gent ja pressuposava: en l’ADN de molts governants està la mentida. Segueix llegint →

Publicat el 16 febrer 2013

Un nou horitzó

Confesse que, havent acudit a nombrosos economistes, no he entropessat amb ningú que trobara la tecla per a eixir ja d’esta crisi tan repeluda. Entre ells queda ben patent que a la devaluació interna del país (abaixada de salaris i de preus per a ser competitius) podria existir com a alternativa la famosa emissió d’Eurobonus per mitjà dels quals el Banc Central Europeu ens donaria cobertura a països amb problemes de calat. Bé, mentre, nosaltres haurem de fer alguna cosa.

La primera és reflexionar sobre el que ha passat. Ens hem perdut en batalletes, en enemics i fantasmes casolans: que si la família tradicional, que si contra polítics d’ací o d’allà, autonomies, sindicats, bons i dolents,… sense vore que el veritable problema consistia a incrementar la productivitat del nostre sistema, i no caure en la bomba de rellotgeria que era la desregularització financera i la inversió en la rajola merament especulativa i de baixa productivitat (les cases es fan per a viure, no per especular amb elles, cosa que satura i col·lapsa el sistema amb conseqüències desastroses). Segueix llegint →

Publicat el 1 febrer 2013

Paella sense safrà

Sense carn ni peix ni safrà. Paella with Seared Foie Gras & Chanterelles. Ert i estirat sobre el cantell de la cadira, davant la taula, m’ho mirava de prop. Una visió poc acostumada, gens familiar. Potser fóra el gust definitiu, el paladar mai no vist. Paella amb foiegràs sense carn ni peix ni safrà. Com el món de hui. Un Tour sense campió (Armstrong en la picota), un creuer Costa Concòrdia enfonsant-se sense capità, un polític com Luis Bárcenas (22’5 milions) sense suficients caixes fortes en este país i per això se’n va fora, unes ONG de la solidaritat de Rafael Blasco sense destinataris ni hospitals ni pous d’aigua, una Generalitat Valenciana sense diners, sense “Agua (sanitat, educació…) para todos”, sense trellat. Segueix llegint →

Publicat el 21 gener 2013

PP: la necessitat i el desig

Els vents de l’any que acaba se’n van. Queda el paisatge i restes d’alguna polseguera. La gent mira i… espera. L’esperança no és mala companya de viatge, encara que no és eterna. La realitat ens acaça, ens acuita a tots, administrats i administradors, però estos corren al davant, sempre al davant, precisament per a prevenir-la, la realitat, per tractar de domesticar-la i fer-nos-la més assequible. Ens han demanat el vot i la nostra confiança. I deuen d’haver posat tot el seu desig i saber, tota la seua il·lusió, no sé si tot el seu idealisme. El progrés i benestar era i és la meta. Entre accions o paraules, estem en el 28% de desocupació al País Valencià (Madrid: 18%) i 20.583 E de renda per càpita (Madrid: 29.731 E). Segueix llegint →

Publicat el 29 desembre 2012