INFRAFINANÇAMENT: CAVALL PERDEDOR
Al remat, el que interessa a cadascú és el benestar dels seus, de la seua família i el propi personal. Tots immersos en un món que ha passat corrents de la societat industrial a la tecnològica o del coneixement. Un nou món que demanda una adaptació, tant personal com col·lectiva. Sense dil·lació, sense encantar-se. On juga un paper preeminent l’Estat, que ha de posar les bases per a què tals objectius puguen ser realitat. I, necessàriament, hem de fixar l’atenció en la distribució i finalitat dels recursos de què disposa l’Estat. Estem parlant de pressupostos i finançaments, motors de tot. Segueix llegint →
FUMAR O TOROS O CADENA PERPETUA…: MUNICIONES CONTRA LA RAZÓN
Jugar con los sentimientos primarios de las gentes, remover los instintos o los miedos y temores, es elevar la política a los niveles de la sinrazón, abocando la sociedad a la precariedad moral y a una cierta crispación que desmerece la convivencia. Todo por la caza y captura de unos votos, todo por el poder, no por el progreso o la felicidad de la ciudadanía. Segueix llegint →
Catalunya balla a soles
A tenor del que es llig i s’escolta pertot arreu: Catalunya balla a soles. El mal dels mals… Sembla que cadascú necessite exorcitzar-se erigint el seu particular dimoni, el seu enemic, el seu centre d’odis, sobre el qual descarregar limitacions i defeccions pròpies. El mateix Ortega i Gasset ja ens ho deia: “Entre catalans i espanyols només cap la “conllevancia””. I, a més, Ortega sempre es referia a l’assumpte en qüestió com el “problema català”. Per què aqueixa expressió? Per què “problema”? Segueix llegint →
