Polítics de veritat
I’m on my way to the promised land/I’m on the highway to hell/highway to hell/ACDC
“Ningú no s’atrevirà a jugar-me-la, el mateix Satan sap que he pagat els meus deutes, fent de servidor públic, sí, mare, escolta’m, vaig de camí cap a la terra promesa, estic en l’autopista de l’infern...” Potser algun polític, seguint l’estela d’ACDC, estiga temptat de fer campanya electoral a cor (no a tomba) obert. Amb franquesa. Seria sorprenent i colpidor. Segueix llegint →
Els temps estan canviant
The order/Is rapidly fading/And the first one now/Will later be last/For the times they are a-changing
-Bob Dylan-
Els temps estan canviant. En el passat, algú va creure que els territoris, antigues eixides per a la seda i ara per als petrolis, a l’Orient Mitjà, havien de ser controlats, amb colonitzacions o amb armes. Tal volta qui ho projectava no fóra tant llest de pensar que, si encens el foc, hi haurà fum i algun “chisperal”. I resulta que, en aquelles terres tan llunyanes, els naturals qui van ser animats a combatre suposats enemics i dimonis, hui ens posen bombes als nostres metros i restaurants. Ningú, a Occident, havia reparat en la diferència o similitud entre dimonis i àngels. Segueix llegint →
La neu: cau la neu
Cau la neu. Ens anuncien que este cap de setmana vindran les primeres neus. Però no ací, entre nosaltres, on no cau massa sovint. Tant és així que la neu no forma part del variat conjunt de símbols i mites de la nostra cultura mediterrània. Només alguna simple referència de passada, com la de Pitàgores, quan ens deia allò de “no escriviu sobre la neu”, en clara advertència d’evitar suports o bases efímeres i passatgeres per a la nostra obra o creació. Fins i tot, esta dita, entre els poetes romans, ha hagut de transcendir canviada, aplicada en un altre marc més nostre, quan ens deien “les promeses escrites sobre l’arena són només un cant al vent”. No, la neu no és la nostra cosa. Segueix llegint →
