ANAÍS ROMERO
Que 547 bandes de música (més de 40.000 músics), amb les corresponents escoles de música, òmpliguen l’hàbitat del nostre territori autonòmic, donen idea de la capacitat creadora de tot un poble. La resta de l’Estat aplaudeix que, entre nosaltres, radique el 50% de totes les associacions musicals. “Pare, músic: fill, ballador”, proclama la dita. És a dir, la transmissió va en la sang. No exactament. És cultural. Forma part d’una manera de plasmar la vida, on la música ocupa un lloc cabdal. Una afició o atracció que demanda un ofici. Un ofici amb talent, esforç, i… temps: és el músic. Segueix llegint →
Publicat el 29 setembre 2016
És bastant usual la imatge de joves musulmanes, universitàries o treballadores, amb vel (hijab) al cap en ciutats cosmopolites europees, o en zones com les nostres ciutats d’Alacant o Dénia. Una mica distant, però, del xador iranià (mant negre de cap a peus amb cara descoberta), distant també del nicab del golf Pèrsic (només deixa mostrar els ulls), o, més exagerat encara, del burca afganés que tapa tota la muller. I, ara, el burquini a les nostres platges Segueix llegint →
Publicat el 19 setembre 2016
En el tema de l’aigua: realitats, poques; promeses, totes. A Espanya s’han projectat tres Plans Hidrològics Nacionals, i cap d’ells s’ha dut a terme. Parlar és senzill, actuar és més complicat. O dit d’una altra manera, una cosa és predicar, i l’altra, donar forment. Segueix llegint →
Publicat el 12 maig 2016
Les persones de hui vivim enmig de la voràgine d’informació, tant de la imatge com de la paraula, en un món que ha transcendit les xicotetes
fronteres del nostre voltant, i que ens fa sentir impel·lits a replantejar-nos constantment les bases d’este, les bases de la nostra convivència, potser buscant un model de societat que s’adapte a la nova mentalitat o als nous valors que anem construint.
Segueix llegint →
Publicat el 4 maig 2016
