CLÀSSIC, en la competició esportiva, vindria a significar, ja sabem, l’encontre més assenyalat i fort dinntre d’un àmbit territorial “de gran extensió”, per exemple, Barça-Real Madrid en l’àmbit espanyol, tot i que no sempre s’ha denominat així.
Temps enrere, els comentaristes havien descobert la veu DERBY, procedent d’aquell comte de Derby, qui va crear una competició hípica a l’Anglaterra del s. XVIII, batejada i coneguda precisament pel seu nom, Derby, la qual només venia a significar «competició hípica» i que, per necessitats mediàtiques, passà, per extensió, a abraçar un major camp de significació com a «competició esportiva» en general. Segueix llegint →
Publicat el 3 desembre 2016
LEVANTE. Jesús Moncho 28.10.2016 | 04:15
Paradís terrenal, vall de llàgrimes, societat del benestar, entre llops, «sálvese quien pueda»… Un món per a tots, o un món, cada colp més, per a alguns menys. Un món…
„ple de prostitutes eslaves, i de màfies de tràfic de blanques, conseqüència de la caiguda del mur de Berlín que provocà cap a Occident la importació d´una immensa mà d´obra femenina sobrant (i ben educada) de l´Est.
„ple de capitalistes occidentals que, veges per on, tenen, com a suport i base del seu ascens o manteniment, el treball comunista xinés, els productes i el comerç comunista xinés, i la banca creditora comunista xinesa. Tot, sense problemes de consciència per a ells. Segueix llegint →
Publicat el 6 novembre 2016
Corre, corre!… Són les dotze de la nit. Peus i espardenyes despleguen petjades, sigil·loses del tot, sobre la sorra de la platja. Van muntant al gaal, gros caiuc africà que els europeus anomenem «pastera». Dos xicons, d’alta estatura, es resisteixen a pujar; ploren. Omar ja és a dalt. La clandestinitat de la nit els empara; en realitat, però, cobreix i tapa tota una clandestinitat de vida. Allí ells pensen que són no res, cap projecte de vida, poques il·lusions, una càrrega per a la família. Família que resa i creu en el seu Déu i tracta d’eixir de la precarietat amb treball i esforç, la bandera de cada dia, de cada nit, de sempre. Sempre iguals. Conjecturen que més enllà de l’horitzó està el futur. No res a perdre. Tot a guanyar. És una oportunitat. No hi veuen el risc. La mar brama i esguita…
Segueix llegint →
Publicat el 11 octubre 2016
ANAÍS ROMERO
Que 547 bandes de música (més de 40.000 músics), amb les corresponents escoles de música, òmpliguen l’hàbitat del nostre territori autonòmic, donen idea de la capacitat creadora de tot un poble. La resta de l’Estat aplaudeix que, entre nosaltres, radique el 50% de totes les associacions musicals. “Pare, músic: fill, ballador”, proclama la dita. És a dir, la transmissió va en la sang. No exactament. És cultural. Forma part d’una manera de plasmar la vida, on la música ocupa un lloc cabdal. Una afició o atracció que demanda un ofici. Un ofici amb talent, esforç, i… temps: és el músic. Segueix llegint →
Publicat el 29 setembre 2016
