Sèrie EMPRENEDORS: MARÍA JOSÉ SAN ROMÁN - GRUPO GOURMET
Trobar el lloc en el món és, potser, una quimera. O una aspiració, una meta. Afirmar que eixe lloc és la cuina, resulta arriscat. Perquè la cuina requereix passió, talent, i… esforç. Tres factors que, a més a més, només perduren si es renoven dia a dia, si es revigoritzen. En una tasca constant. On l’escomesa és, més que treball, creació. On la persona i la seua obra es fonen en un sentiment. Un sentiment de perfecció, de la faena ben feta, tal com així ho sent María José San Román, a la busca de la satisfacció o plaer d’aquell que sol·licita, que va a asseure’s davant d’una taula, en este cas, de la taula de María José San Román, del restaurant Monastrell d’Alacant, on ha caigut, al llarg d’estos tres darrers anys, una estrella Michelin. Segueix llegint →
Publicat el 21 gener 2017
CLÀSSIC, en la competició esportiva, vindria a significar, ja sabem, l’encontre més assenyalat i fort dinntre d’un àmbit territorial “de gran extensió”, per exemple, Barça-Real Madrid en l’àmbit espanyol, tot i que no sempre s’ha denominat així.
Temps enrere, els comentaristes havien descobert la veu DERBY, procedent d’aquell comte de Derby, qui va crear una competició hípica a l’Anglaterra del s. XVIII, batejada i coneguda precisament pel seu nom, Derby, la qual només venia a significar «competició hípica» i que, per necessitats mediàtiques, passà, per extensió, a abraçar un major camp de significació com a «competició esportiva» en general. Segueix llegint →
Publicat el 3 desembre 2016
LEVANTE. Jesús Moncho 28.10.2016 | 04:15
Paradís terrenal, vall de llàgrimes, societat del benestar, entre llops, «sálvese quien pueda»… Un món per a tots, o un món, cada colp més, per a alguns menys. Un món…
„ple de prostitutes eslaves, i de màfies de tràfic de blanques, conseqüència de la caiguda del mur de Berlín que provocà cap a Occident la importació d´una immensa mà d´obra femenina sobrant (i ben educada) de l´Est.
„ple de capitalistes occidentals que, veges per on, tenen, com a suport i base del seu ascens o manteniment, el treball comunista xinés, els productes i el comerç comunista xinés, i la banca creditora comunista xinesa. Tot, sense problemes de consciència per a ells. Segueix llegint →
Publicat el 6 novembre 2016
Corre, corre!… Són les dotze de la nit. Peus i espardenyes despleguen petjades, sigil·loses del tot, sobre la sorra de la platja. Van muntant al gaal, gros caiuc africà que els europeus anomenem «pastera». Dos xicons, d’alta estatura, es resisteixen a pujar; ploren. Omar ja és a dalt. La clandestinitat de la nit els empara; en realitat, però, cobreix i tapa tota una clandestinitat de vida. Allí ells pensen que són no res, cap projecte de vida, poques il·lusions, una càrrega per a la família. Família que resa i creu en el seu Déu i tracta d’eixir de la precarietat amb treball i esforç, la bandera de cada dia, de cada nit, de sempre. Sempre iguals. Conjecturen que més enllà de l’horitzó està el futur. No res a perdre. Tot a guanyar. És una oportunitat. No hi veuen el risc. La mar brama i esguita…
Segueix llegint →
Publicat el 11 octubre 2016
