De sempre s’ha talat el bosc per dur nyenya a casa a fer foc i escalfar-nos. Valga esta imatge per fer-nos una representació del món que hem heretat i el món que va transformant-se. Ara sembla que hem de preservar el bosc, clar!, per la puresa dels aires i de la Natura;
i hem de solventar igualment el repte de la superació de les necessitats humanes, tals com el fred, la calor, la fam, la precarietat o… la injustícia. Segueix llegint →
Publicat el 18 octubre 2021
La colisió política entre Catalunya i l’Estat central és una realitat preocupant que no beneficia cap de les dos parts. L’enfrontament i l’impasse actual fomenten la inestabilitat social i política, enmig de les quals l’activitat econòmica i el progrés es veuen trasbalsats en tot el conjunt
territorial. S’hi requereix una eixida, una solució, que no pot esperar, òbviament, la fi dels temps. Només falten els solucionadors, o la voluntat, si és que n’hi ha. Segueix llegint →
Publicat el 18 octubre 2021
“Posa’m vi, posa’m vi, posa’m vi!, que si no mo’n poses, no mo-n’anirem…”, resava la cançó. Mai no millor dit, ara que estem en temps de v
erema. Encara que els de la cançó no ho deien al camp estant o al cup o al celler; ho manifestaven a la barra de la taverna. Bon lloc també. On es diuen i se senten raons i veritats: “in vino veritas”. Perquè u es nota posseït per una empenta especial, amb un gotet o dos de vi. És que “el vi és la sang de la terra”, afirmaven els nostres clàssics. Sí. I la sang és vida, tot alimentat per la terra. La mare terra. Però, ara…, la terra està en retirada, no s’hi val. Segueix llegint →
Publicat el 4 octubre 2021
Què em pose, com em vestisc?…,” “com seré rebut, seré acceptat?…” La primera cosa, o les primeres sensacions que ens han vingut al cap, davant la “reentrée” (quina paraula!), són interrogants així. I, com es pronuncia eixa paraula?…, això no importa, tant se fa. El que interessa és… “tornar
a entrar, començar de nou”, amb el cap ben alt, amb el somriure fort. Segueix llegint →
Publicat el 17 setembre 2021