Autor de narrativa, de novel·la preferentment, es capbussa també en l’assaig, sobretot en temes de l’actualitat socio-turística que afecten la marxa de la nostra societat i el manteniment dels nostres valors territorials.
Què em pose, com em vestisc?…,” “com seré rebut, seré acceptat?…” La primera cosa, o les primeres sensacions que ens han vingut al cap, davant la “reentrée” (quina paraula!), són interrogants així. I, com es pronuncia eixa paraula?…, això no importa, tant se fa. El que interessa és… “tornar
a entrar, començar de nou”, amb el cap ben alt, amb el somriure fort. Segueix llegint →
Ja la tenim!: orxata… o xàmbit? És com si et donen a triar “papà o mamà?” Serà segons el moment, si tenim set o, per contra, si ens sentim 
més llépols. Ara bé, parlant amb un d’Alboraia (o de Tavernes Blanques o d’Almàssera), és clar el que et dirà; però en topar amb un de Xixona, l’elecció segurament serà el xàmbit. Com és això?, si els xixonencs es diuen a si mateixos “gelaters”, que treballen el gel; per què “xàmbit” o “xambiter”?… Segueix llegint →
Un/a circula pel món sense adonar-se’n que a tothora va deixant caure gràcies, per favor, no hi ha de què, molt amable…, paraules bastant repetides, cosa que ens indica que funcionen, que potser tenen algun sentit o ressort especial, com si tingueren, per què no?, màgia. Són paraules emblemàtiques, fàcils de captar. Tant qui parla com qui escolta comulga ràpidament en una sensació coparticipada. S’ha encés la llum, en dir o sentir una paraula concreta. Segueix llegint →
Vicente Boluda, president de l’Associació Valenciana d’Empresaris, fa uns dies afirmava que és de vital importància impulsar el corredor
mediterrani, reformar el sistema de finançament autonòmica, i ajustar la fiscalitat per a què tots els territoris tinguen les mateixes oportunitats. I, com a colofó, clamava contra la escassa visibilitat de les reivindicacions valencianes a Madrid. Segueix llegint →
© 2008-2026 Jesús Moncho Pascual. Tots els drets reservats.
Disseny web i allotjament de Clave de Web.
