“Pava borratxa”
El nom, “Pava borratxa”, ens posa en alerta. I si aclarim que és un guisat del Baix Segura/La Vega Baja encara ens mou més la curiositat. Singular i especial serà. Per la denominació, pel concepte, o per l’exotisme del lloc d’origen en qüestió. De totes maneres, què ens estranya? Ja sabem que els valencians som especialistes en grans i singulars plats: la paella, l’allipebre, l’arròs amb fesols i naps, la coca, faves sacsades, berenaret de Pasqua,… “pava borratxa”…
(Gall dindi, titot, indià) Segueix llegint →
i hem de solventar igualment el repte de la superació de les necessitats humanes, tals com el fred, la calor, la fam, la precarietat o… la injustícia. 
territorial. S’hi requereix una eixida, una solució, que no pot esperar, òbviament, la fi dels temps. Només falten els solucionadors, o la voluntat, si és que n’hi ha. 
erema. Encara que els de la cançó no ho deien al camp estant o al cup o al celler; ho manifestaven a la barra de la taverna. Bon lloc també. On es diuen i se senten raons i veritats: “in vino veritas”. Perquè u es nota posseït per una empenta especial, amb un gotet o dos de vi. És que “el vi és la sang de la terra”, afirmaven els nostres clàssics. Sí. I la sang és vida, tot alimentat per la terra. La mare terra. Però, ara…, la terra està en retirada, no s’hi val. 