Verdureria, Frutàlia, Galaxy Bite (què li farem!)
Òbviament, els temps de la “verdureria” han passat. Em referisc al nom. En el passat profund axí coneixíem el lloc on s’expenia tota mena de verdura o fruita. Però va aplegar un temps, el de la modernor, quan encara no havia acabat el segle anterior, en què el nom de “verdureria” semblava antic, cantava, i alguns optaren, entre d’altres noms, per “Frutàlia”, més en consonància amb els temps del moment. Això d’”agiornar-se”, de posar-se al dia, és moneda corrent. Sempre s’ha fet. Hem de recordar que les paraules envelleixen i van substituint-se; així ho veiem, per exemple, en: ”comú, excusat, retrete, vàter, toilet, lavabo, bany”… Què li farem!
Hui, passejant, m’he topat amb un cartell que ha atret la meua mirada primer, després la meua curiositat: “Galaxy Bite”. Darrere els cristalls de la botiga apareixien muntonades de basquets acaramullats de fruita de tots els colors, i més enllà lluïa el verd de lletugues, penques, cols…, que són pura fibra, tenen poques calories y ajuden el trànsit gastrointestinal, i, al costat, contrastava el color més difuminat de pebreres, xirivies o tomaques…, “Galaxy Bite”. Benvingut el nou nom. Haurem d’aprendre llengües. Ara, quasi tot en anglés diuen que atrau quantitat, o siga, tal com diria el nostre insigne alcoià Camilo Sesto: “mola”. És la modernor de les modernors. De tal forma que, ja fa algun temps, pertot arreu anem trobant mostres tals, com “Car wash, outlet, burger, merchandising, real state building, mountain bike store”… I la vida continua; què li farem!
És que “Una persona que sap dos idiomes val per dos persones”, diu la tradició paremiològica. I miren com algunes botigues ja s’afanyen a posar els seus consells en llengua original “An apple a day keeps the doctor away”, o “Don’t bite off more than you can chew“, esta última frase més dificileta, però que ve com anell al dit. I ja sabem que “Nunca fue, la nuestra, lengua de imposición, sino de encuentro; a nadie se le obligó nunca a hablar en castellano”, es va arrear l’emèrit Juan Carlos, bon desconeixedor de la història lingüística d’este país…, tot i que el senyor Aznar “hablaba catalán en la intimidad”. I si Franco alçara el cap ens recordaria aquella llei de “21 de maig de 1938, BOE nº 582 de 26/5, en que se prohíbe el uso de cualquier idioma que no sea el español «en los títulos, razones sociales, Estatutos o Reglamentos» y en las «asambleas y Juntas» de las entidades”: nyas, coca!
Clar!, les lletugues i carxofes no saben de pugnes i lluites lingüístiques, això són coses de polítics interessats, qui, sense adonar-se’n, arrosseguen les societats a pugnes i lluites estèrils, per acabar tots en la desil·lusió i desànim social. I una societat desmoralitzada i desarmada és fàcilment dominada o manipulada. Què li farem!
Ja posats en la qüestió, sabem que les fruites i verdures no entren en disputes, però sí en barreges de noms. Fixen-se: en algun lloc, com Elx, diuen “encarnella”, en altres, com Oriola, “alcacil”, però a Sueca o a Benicarló o a Campanar en diuen “carxofa”, la qual eleven a la categoria d’ingredient de la “paella”, com és el cas de Sueca, o li dediquen fastos, celebracions i Festa, com és el cas de Benicarló, Campanar, o de la cosmopolita Benidorm (amb la “Penjà i Cremà de la Carxofa, més partida de pilota a Raspall, més…). Fixen-se que hem posat d’exemple localitats del litoral, perquè la carxofa, que, ja hem dit, no sap de pugnes lingüístiques, sí que sap de terrenys, i demanda terres salnitroses, a prop de la mar…
“Visca la carxofa!”, i més ara en plena temporada, en diran alguns, que ja estan buscant en el diccionari el seu nom en anglés, per si, tal com deia Camilo Sesto, mola més: “artichoke”. I algunes botigues ja s’afanyen a la modernor: “Artichoke forever!… Què li farem!
www.jesusmoncho.com
