RIVALITAT NOSTRA QUE ESTÀS A LA TERRA
Allò bo dels bons règims democràtics és el reconeixement del rival, el reconeixement de la pluralitat, és a dir, el respecte a la convivència. Rivals, que no enemics, com el Barcelona Futbol Club i el Real Madrid, o València/Llevant, o Hèrcules/Elx. És que, clar!, si la nostra autovaloració és a costa de la desqualificació i descrèdit de l’altre, poca o baixa serà eixa valoració nostra: no cap, ninguna. Ja que això és parlar, i malament, de l’altre, no de nosaltres; i en la mesura que el reconeguem i respectem, a l’altre, més gran serà la nostra vàlua. Resulta que el valor propi es mesura pel pes del rival, ja ens deia el gran Julius Caesar (per tant, no s’ha de desmerèixer, sinó tot el contrari).
Sentim “Madrid té cinc lletres”, o el Barça és “més que un club”, o “Alacantí, borratxo i fi”, que són dites col·laterals, accessòries, com tantes altres que adornen la realitat. Però el que realment és important és que ens agrada el futbol, ??que ens agrada entendre i comprendre la dinàmica del joc, si bloc baix, bloc alt, equip compacte, equip estirat, pressió alta, defensa a l’home, pilota en profunditat… Perquè, de xicotets, jugàvem al futbol, ??i en tenim enyorança. O no; jugàvem a altres coses, i reconeixem que tots són jocs, tots admirables.
La vida, més enllà dels nostres compromisos quotidians, que exigeixen responsabilitat, és distensió i descans; i dedicar-nos als nostres hobbies, entre els quals hi ha el futbol. No per a ocupar o substituir altres parcel·les, com la cultura, la política o la recerca d’informació, tal com feia i pretenia el franquisme, règim dictatorial, sinó, més aviat, per procurar-nos una satisfacció, igual que el que es dedica, per exemple, a passejar o construir casetes de paper…
Futbol/football, la mateixa paraula ja ens indica que es juga a la pilota amb el peu, tot i que és obvi que totes les accions humanes es regeixen amb i des del cap; el futbol no és “tots corrent darrere d’una pilota”, no; recordem el que ja s’ha dit anteriorment sobre què és o què pot ser el futbol; més el plaer de practicar-lo o de contemplar-lo.
I ara, amics/amigues, disculpen-me, me’n vaig, que tinc partit dins de res. Que disfruten…
Ja he tornat. Però, ans, he acudit al diccionari per vore la paraula “bodrio”: “Guiso mal aderezado”, diu la RAE sobre la paraula “bodrio”, igual a “bazofia”. Eixa paraula va utilitzar el president del Barça FC, Joan Laporta, contestant els atacs del seu rival esportiu, el Real Madrid, i citant també la TV del Real Madrid, “que només vomita mentides”. Serà veritat? Serà de veres que fan i diuen totes eixes coses?… Per què?, com és això?…
Un equip, el Real Madrid, que, diuen, no va bé esta temporada, que no covenç. Tot el món s’alarma. I el seu president s’esglaia, li entra sufocació i angoixa. I vol aixecar aigües. No juga bé el meu equip?, no pot ser! Amb tants diners que m’he gastat i no juga bé?, va malament?, això no pot ser!… I es dedica a voler tapar-ho. Negreira com a tapadora de la mala marxa del seu club, el Real Madrid, equip que s’estira massa, no és compacte, no defén bé, no juga bé. Florentino vol tapar-se la gepa que el Barça li ha fet. La millor cosa és alçar un esquer, una bola, que desvie l’atenció, que entretinga la gent per tal que ningú no es clave amb el Real Madrid i, de rebot, amb el seu president. Ja està, clavar-se amb el principal rival, que, damunt, li ha furtat el lideratge de la Lliga de futbol: s’ha de parlar (malparlar) del Barça FC. Es dedica a desacreditar-lo amb el cas Negreira, 7 anys després d’haver ocorregut els fets. Per què estava callat fins ací i ho retrau ara?…
I resulta que, per a solventar la suposada crisi interior, el president vol tirar el seu entrenador, Xabi Alonso, cosa que desdiu la seua elecció a principis de temporada. Ell el va escollir precisament per a diferenciar-se d’entrenadors anteriors, suposadament per a ell, massa flexibles o consentidors (Zidane, Ancelotti). Volia un entrenador contracultural, contra la cultura, segons Florentino, del consentiment i la blanor instal·lada en el club. Però el cas és que Florentino Pérez ha acabat malament amb tots els anteriors entrenadors que ell mateix ha contractat fins al dia de hui, els ha despedit o no ronovat…
Serà Xabi Alonso, gran triomfador a Alemanya, la pròxima víctima?, o, mentres, seran els àrbitres i el Barça la carn necessària per a la boca de Florentino?… I ja sabem que és una boca gran.
Jesús Moncho
