PER UN GRAPAT DE VOTS
A pesar de la proximitat de Nadal, l’ambient polític, diuen, està enrarit. Es deshumanitza el rival polític, es desacrediten les Institucions públiques, s’alcen opinions i actituds clarament irrespectuoses o irracionals. És que jugar amb els sentiments primaris de les gents, remoure els instints o les pors i temors, és rebaixar la política als nivells de la desraó, abocant la societat a la precarietat moral que desmereix la convivència. Tot per la caça i captura d’uns vots, tot pel poder, i no pel progrés i la felicitat de la ciutadania… Com es cau i fomenta l’irracionalisme?
Si peguem un colp d’ull a la història recent, per buscar fets objectius al respecte, més enllà de tractar aspectes verbals o personals, veiem ben a les clares, com a prova, el que va passar amb la qüestió del tabac i del fumar. Deia Esperanza Aguirre en contra de la Llei de Prevenció del Tabaquisme de Zapatero: «Creiem fermament, perquè som liberals, que els governs no estem per a imposar hàbits de conducta als ciutadans, per molt saludables que siguen». Per més que el tabac fora el responsable d’una de cada deu morts d’adults.; o que representara el 15% de la despesa sanitària total segons el Comitè Nacional per a la Prevenció del Tabaquisme (CNPT)… Recordarem que la Sala contenciosa administrativa del Tribunal Superior de Justícia de Madrid (TSJM) va anul·lar, després de dos anys de vigència, el Decret Aguirre de la Comunitat de Madrid que obstruïa la Llei reguladora del tabaquisme de Zapatero. Esperanza Aguirre estimulava la inèrcia en els hàbits dels fumadors simplement per electoralisme. Òbviament, la salut dels seus ciutadans no entrava en els seus objectius, li la bufava. Així és la vida.
Va ser això una anècdota?, un incident passatger contra la raó? No, no… Un poc després d’aquell temps, La Generalitat Valenciana del PP va dir que “els bous al carrer” eren senyes d’identitat a protegir i fomentar. Els subvencionava. Haguera pogut dir també, per exemple, que “esmorzar o fer la sesta són senyes d’identitat”. Aquesta comunitat va reunir el 88% de les 2.033 noves festes taurines o soltes que es van donar a Espanya al llarg del 2014. Això era i és maltracte animal; damunt, maltracte emparat per l’oficialitat. Encara que era i és més de lamentar els deu morts per envestida de banya de bou, ja siga a la localitat de Pedreguer, a Gata o a Museros. I miren l’actual RESOLUCIÓ de 8 de setembre del present 2025, per la qual la Generalitat Valenciana regula i concedeix una subvenció directa a la Fundación del Toro de Lidia, radicada a Madrid, per a l’exercici 2025, destinada al finançament per a la promoció i realització d’activitats i festejos taurins (el Tribunal Superior de Justicia de Madrid ha anulado un convenio firmado por la Comunidad de Madrid y la Fundación Toro de Lidia, con el que la Administración regional otorgó directamente la subvención. El País 05 DIC 2025 ). Una altra vegada el PP avivant la inèrcia en la pervivència d’usos o costums superats o desfasats, en aquest cas, contra el progrés i el sentiment de no causar mal o sofriment als animals, cosa que l’esquerra, per ètica, queda impel·lida a assumir.
I, per anar acabant, direm que contra l’assassí, el violador o el terrorista, la gent sent aversió. Prou aversió. És normal. I direm que exacerbar aquests sentiments (invocar constantment la desapareguda ETA, tal com fa la Ayuso) amaga el fet de voler guanyar popularitat per part de l’instigador. I Reclamar o acudir a la “presó permanent revisable” (cadena perpètua) és recurs avantatgista molt fàcil (avalada pel Tribunal Constitucional); encara que s’hi contravinguen quatre articles de la Constitució aprovada democràticament per tots els espanyols. Al PP li és igual amb la condició de guanyar uns quants vots. Els és igual, perquè, a més, saben que alterar el Codi Penal en la línia demagògica els és rendible i camufla o tapa, per exemple, els profunds i lamentables delictes urbanístics (mirem la dana i les seues conseqüències) o fiscals o societaris que tant de mal fan a l’economia i a la societat i que a penes són sancionats.
I, hui en dia, assentada la irracionalitat, el senyor Abascal no té cap vergonya de dir que “El rechazo a la inmigración islámica unificará a España” (La Vanguardia, novembre 2025), i ens etziba coses com “Gran Bretanya i Espanya estan en una situació límit” (i diem nosaltres, a Polònia o a Romania no hi ha immigració, però sí que n’hi ha ultradreta, que se les inventarà d’una altra manera…), o “els alumnes nostres estan condemnats a anar al col·legi amb immigrants”…, els mateixos immigrants que el sistema ha cridat o recollit i els ocupa i malpaga i després no els vol legalitzar (com un exèrcit de precaris sense drets per a aprofitar-se’n d’ells), i que, segons diu, ara li molesten. O… “Salo, de confinar nada…”, paraules des de Presidència a la consellera Pradas, titular del Cecopi en la Dana; o el CEO de l’Hospital de Torrejón ordena “rechazar pacientes para así conseguir un mayor beneficio económico (Antena3, 4-12-25)”.
Senyor!, quanta desraó per un grapat de vots, o de diners!
Gràcia Jiménez, i Jesús Moncho
