Mariano Rajoy, pobre, no ve más allá. Sus legajos y montones de leyes le impiden ver la deriva de Artur Mas hacia la independencia definitiva (que no desea). Unas elecciones plebiscitarias en Catalunya serían el acta de defunción de España como Estado unitario. Tras estas, la voluntad mayoritaria de los catalanes, expresada en las urnas democráticas y oficiales, sería el mandato taxativo e irrehuible para Artur Mas (como para el resto de España y para el mundo) hacia la plasmación del Estado Catalán. Segueix llegint →
Publicat el 16 octubre 2014
Nou, paraula de ressonàncies certes entre nosaltres, 9 d´octubre, Canal 9… o d´expressions efusives carregades d´emoció, nou de trinca, nou-novíssim-novet-flamant, m´han deixat nou!… Però, prompte prompte, el dubte ens assalta i ens preguntem sobre la natura de la paraula, si és açò, si vol dir allò, perquè sembla moure´s en l´ambigüitat. Tanmateix…, abans d´entrar en disquisicions i definicions, deixe´ns, per favor, escorcollar un poquet. Segueix llegint →
Publicat el 10 octubre 2014
Si Espanya és UNA, com es diu i afirma, no podria haver-hi negació o dubte de tal realitat: és UNA. Des del moment en què apareix dubte o negació d’eixa UNITAT, és que potser no siga UNA. L’únic argument de constitució de NACIÓ és la voluntat de ser-ho per part de ciutadans lliures i que s’expressen lliurement. La voluntat democràtica dels ciutadans és l’única legitimitat. El contrari és imposició, és autoritarisme, revestits, és clar, amb argumentacions jurídiques o polítiques, que solen encobrir altres interessos o conveniències. Segueix llegint →
Publicat el 24 setembre 2014
Les persones de hui vivim enmig de la voràgine d’informació, tant de la imatge com de la paraula, en un món que ha transcendit les xicotetes fronteres del nostre voltant, i que ens fa sentir impel·lits a replantejar-nos constantment les bases del nostre món, de la nostra convivència, potser buscant un model de societat que s’adapte a la nova mentalitat que anem construint. Alguns diran que és l’univers de la mundialització. Uns altres creuran que és la conseqüència necessària dels canvis: societat rural>urbana>industrial> terciària… Fins i tot, algú afirmarà que és la plasmació d’una major sensibilitat o formació personal, a ramals de l’evolució i el progrés.
Així és com s’arriba, en el tracte amb animals, a esclats d’estupefacció o a esclats de ràbia, davant de fets que uns consideren normals i altres anormals. Segueix llegint →
Publicat el 2 setembre 2014
