L’Educació: la llei Celaá
El 28-11-2013 quedava aprovada la Llei d’Educació, la Llei WERT. Sí, aquella que exalçava la ideologització de l’escola. I es va armar un cert revol. Per què?… Doncs perquè tornava l’Educació classista, i la Religió avaluable, tornaven els controls i revàlides eliminadors; i l’assentament de dos camins: un per a llestos i l’altre per a sompos; l’FP, com a refugi general; l’esforç de l’alumne i l’autoritat del professor com a coartada del retall de recursos pedagògico-pressupostaris… 
Segueix llegint →
Quan un es capbussa en el seu passat, fins a la infància, li venen a la ment uns llocs (la casa, el carrer, un entorn…) i uns temps (els jocs, els amics, els divertiments, les faenes…). Té memòria, en diríem, d’un espai i d’un temps. Que són “ell”. “Ell”, que ha anat evolucionant, canviant, tal volta com igualment els llocs i els temps que l’envolten. Però queda el vestigi físic: el carrer, la plaça, l’església, l’escola, el magatzem, el pont o el barranc…, o el carro del pare que anava al camp, la caldera i la cassa d’escaldar, els joguets de fusta o de metall… 
la dignitat de les dones i contra l’explotació i degradació prostitucional. Apropiades paraules i conceptes, que no tracten de solucionar la qüestió ipso facto, però que posen la problemàtica en una tesitura de partida per a la seva solució més que plausible. “Hacemos una Ley de la abolición y ya acabamos con todo. No es así. Estos son dos fenómenos (prostitución y trata) muy complejos y arraigados que están conviviendo de la mano. Un gran negocio… Lo más importante es trabajar en leyes para que esas mujeres puedan salir de la prostitución.” (WOMAN.ES, Mabel Lozano, març 2020). 
“Tot el casc urbà té un total de 70 vials, que, amb els 7 de Gata Residencial, sumen un total de 77”, ens informa el Blog del Cronista de Gata. Ja en són, de carrers, per a un poble de llarga tradició històrica com Gata. Antics i nous. Amb el nom de tota la vida (carrer la Bassa…) o novíssims (carrer Constitució…). I només un amb nom de dona, carrer Duquessa d’Almodóvar. El de la seua antiga senyora i benefactora: va cedir tots els seus bens per a dotar els òrfens pobres, i per a l’ensenyament de xiquets i xiquetes de les seues terres. Gest per a la Història i, sobretot, per al poble! 