Als valencians, no cal dir-ho, ens agrada a manta l’orxata, ja no diguem els gelats, el xàmbit. No tenim la culpa que part de l’horta, a vora la mar, se salinitzara, i donara aqueix fruit tan especial que es diu “xufa” o “xufla”, que ja en temps dels moros, com que no podien beure vi, hom va tractar de vore la manera de fer un beuratge de les xufles amb el que matar la set o, en estiu, refrescar-se. S’acabava d’inventar l’orxata. L’orxata valenciana. Com la paella. Segueix llegint →
Publicat el 22 agost 2022
“Tres cosa hay en la vida, salud, dinero y amor, y el que tenga estas tres cosas, que le dé gracias a Dios…”, els altaveus, animosos, de la Fira expel·lien estos sons de forma estrident. Fixen-se, vostés, que la cançó demana “salut, diners i amor”, tot això, hui, després o davant d’una
pandèmia terrible, d’una crisi econòmica com un cavall esmarrat, i d’una guerra espantosa que escampa odi i destemprança. Segueix llegint →
Publicat el 9 agost 2022
La nit és densa, la calor apreta, no massa lluny la ràdio sona, ens fa companyia entre les hores plenes de calda i nostàlgia d’estiu. És una amiga llunyana, la ràdio, que sentíem, potser des dels anys d’infantesa i adolescència, amb auriculars, tapats cap i tot al llit, perquè la nostra mare no ens veguera, creient que ens adormiríem i gastaríem massa llum o piles. Ens transportava, el transistor, les seues melodies, les seues històries…, “Non ho l’età”…, “Sapore di mare, sapore di sale, che hai sulla pelle”…
Segueix llegint →
Publicat el 19 juliol 2022
INFORMACIÓN. Jesús Moncho
Les Festes ens agraden, ens delecten. I si són per a descansar, és a dir, per a no treballar: benvingudes; i si són per a divertir-se i disfrutar: encantats. I més, després de dos anys de pandèmia, amb desig de recuperar temps perduts.
La Festa va nàixer i es va forjar com un àmbit de satisfacció i gaudi compartit al voltant de referents comuns que unien o aglutinaven els ciutadans.
Segueix llegint →Publicat el 21 juny 2022
