CLAMAR EN EL DESIERTO, 2
“La primera protesta contra la discriminación presupuestaria ha sido pobre. La Cámara (de Alicante), principal convocante, ha fallado el tiro. Y
el PP, que iba detrás, también. Pero el fracaso es de la sociedad alicantina” (INFORMACIÓN, 6-11-22), sota la firma de l’exdirector del diari, J. R. Gil, eixe era el titular, “Clamar en el desierto”, i eixa era la reflexió sobre la concentració haguda el dijous 3 de novembre contra la discriminació dels Pressupostos Generals cap a Alacant!… Resulta que, segons l’Institut d’Estudis Econòmics d’Alacant (Ineca), entre els anys 2008 i l’actual 2022 el Govern Central ha destinat a la província 3162 milions d’euros de menys del que ens correspondria per població. Segueix llegint →
amb l’obertura de les portes del món subterrani, de l’abisme infernal, per a posar en contacte els vius i els morts. 
Als valencians, no cal dir-ho, ens agrada a manta l’orxata, ja no diguem els gelats, el xàmbit. No tenim la culpa que part de l’horta, a vora la mar, se salinitzara, i donara aqueix fruit tan especial que es diu “xufa” o “xufla”, que ja en temps dels moros, com que no podien beure vi, hom va tractar de vore la manera de fer un beuratge de les xufles amb el que matar la set o, en estiu, refrescar-se. S’acabava d’inventar l’orxata. L’orxata valenciana. Com la paella. 