Ha aparegut un graffiti, una pintada, a la paret. De bon matí, en eixir al carrer, l’amo de casa es troba la seua paret pintada. “Mecaguen tot”, diu. El primer pensament és: “per què a ma casa?” Ben mirat, per què a casa d’este senyor?…
No és culpable de res, ni s’ha significat en res, per a ser destinatari de la pintada. En la paret ressalta “Te quiero…”, o en altres temps i en altres llocs “Fes l’amor, no la guerra”, o “Prohibit prohibir”, o… Segueix llegint →
Publicat el 14 octubre 2023
“Es la mejor manera de protegerla”, adduïa la seleccionadora nacional de futbol per no haver citat la Jenni Hermoso en la última i
recent convocatòria; i esta jugadora contestava: “protegerme de qué, de quién?”… Alguna cosa estranya vola en l’ambient. Es necessita “protecció” encara?… Alguna persona és feble o se la tracta no correctament encara?… Segueix llegint →
Publicat el 14 octubre 2023
“Al partir, un beso y una flor, un te quiero, una caricia y un adiós”. Així ens deia l’inoblidable Nino Bravo. És el que tocava fer. El que li corresponia al mascle fer. Ser actiu, dir i fer alguna cosa. Però no ens diu res sobre la femella, si havia de fer alguna cosa, si consentir, o què?..
Segueix llegint →
Publicat el 14 octubre 2023
“Fes el que jo diga, no el que jo faça”. És a dir, la marxa dels espavilats o aprofitats. El PP, a les acaballes del seu últim Govern de la Generalitat, va aprovar una Llei de Senyes d’Identitat de la Comunitat Valenciana, com si algú poguera dictar el que han de ser o no ser els altres; el PP estatal
no renova el Consell General del Poder Judicial, segons dictamina la Constitució espanyola, el bloqueja, i, damunt, ha dit “controlaremos la Sala Segunda del Tribunal Supremo por detrás”, i, després, no té vergonya a dir-se “partit constitucionalista”. O siga, fan el que els dona la gana, a la brava, i els altres han d’anar de puntetes, no siga que ferisquen sensibilitats d’algú. Segueix llegint →
Publicat el 5 agost 2023