SOROLLA
Potser SOROLLA, juntament amb les expressions i conceptes “taronja, paella, o platges valencianes”, siguen allò que més se sent com a
representatiu de la nostra terra. Sí, Joaquim Sorolla, aquell home incomprés, que, lluny de les avantguardes, pintava a la manera d’abans. Només que pintava com ningú. Encara les seues pintures desprenen un halo de misteri o màgia que no sabem explicar, que captiven, que maregen…, i que, pel tractament que fa del color blanc, sumàriament concloem que irràdia lluminositat: eixa és la seua revolució. Segueix llegint →
ni el moneder, ni les ulleres, ni el mòbil, ni… Tota una vesprada. Eixir de casa, aplegar-se al local, treure la butlleta, entrar a la sala encara amb els llums encesos, el terra amb alguna roseta escampada, les butaques amples. L’espera del començament ens depara ja la primera sensació; un nou món, una nova aventura ens aguarda; ara és moment d’imaginar, de posar contorns a allò que voldríem que s’esdevinguera, la transformació de tots els negres al technicolor. 
Ans hom en deia “estrenar”. I resulta que, actualment, el 50% de la producció tèxtil de les grans cadenes, fast o fashion, no dura ni arriba a més d’1 any. S’hi generen quasi 13 milions de tones de residus tèxtils a l’any, que si s’amunteguen o guarden, a més a més, generen contaminació i microplàstics, i si es cremen, expulsen CO2 excessiu. Els hàbits de consum establits són, al capdavall, la causa d’estes emergències ecològiques presents. 
