HI HA MADRILENYOFÒBIA?
La presidenta de la Comunitat de Madrid, señora Díaz Ayuso, ha dit que “hi ha madrilenyofòbia”. Entrem en el camp dels parers, de les
impressions, o.. de les acusacions. En tots cas, no sabem si això és fruit d’una anàlisi, d’un examen acurat o aproximat de la situació. Parlar, i més si és des d’altes tribunes, és, o hauria de ser, un exercici de responsabilitat. Molta gent rep el missatge, i, en no disposar de més informació variada, l’assumeix amb tota naturalitat, com qui veu eixir o pondre’s el sol.
D’entrada, no tenim especial interés o mania cap a ningú. Ni individualment ni col·lectiva. Però s’ha de tindre l’ull obert, sobretot, cap a la realitat que ens envolta, que és on es desenvolupa la nostra activitat. No tenim res contra Madrid, contra els madrilenys. Ens sembla que no cal dir-ho.
Lamentem que la senyora Ayuso alce el to, en lloc de preocupar-se de la realitat. Preocupació i atenció per vore si tot va bé o què, tant a Madrid com lluny de Madrid, i, si fora el cas, preguntar-se, per exemple, per què la Ford treballa a València (Almussafes) i tributa a Madrid. En aquesta qüestió hem de dir que la fiscalitat de l’impost de societats, independentment d’on estiguen radicades les empreses, es realitza i paga en una proporció de 9 a Madrid, 4 a Catalunya, 1 al País Valencià, la qual cosa vol dir que la riquesa es pot crear en un lloc distint d’on finalment es tributarà; i Madrid és el gran beneficiat, què li farem!
O que un sistema radial d’autovies, o ferroviàries, o de l’AVE, de connotacions i realitats centrípetes, pose Madrid en el centre de tot.
O que els organismes, entitats i centres de l’Estat, s’ubiquen a Madrid, i no distribuïts per tota la geografia, tal com fan Alemania o Canadà. I que els funcionaris estatals siguen en una proporció: Madrid 29’5%, València 4’1%, Barcelona 3’7%.
O les rebaixes massives d’impostos a la Comunitat de Madrid, que beneficien només el 6% més poderós de la població, i que representen un dumping fiscal i, per a la resta de l’Estat, un balneari fiscal, on acudeixen particulars o empreses a radicar la seu, amb la consegüent descompensació territorial i social.
En fi, no acabaríem mai de parlar. I convindrem que s’ha d’extremar què es diu i com es diu. I qui tinga responsabilitats de poder, més encara. Desitgem, per tant, que tot el món, també la senyora Ayuso, es calme.
Jesús Moncho
