SUBSTITUIR LA REALITAT PER ALLÒ QUE U DIU, PENSA, O VOL
És el pas previ al feixisme, a la substitució i destrucció de la democràcia. És el que està fent Trump, Putin, Milei… i tants altres. Assassinen dos civils davant de tots, a Mineàpolis, i diuen que eren terroristes domèstics que amenaçaven policies. Canvien la realitat per paraules interessades. Una mentida (ideologia) per a suplantar la democràcia. 
El mal és que hi ha ciutadans disposats a creure-s’ho, a comprar-ho sense més matització ni valoració, bé perquè no tenen més informació, no en saben més, bé perquè tenen alguna frustació que necessiten traspassar a un altre. Les dos opcions seran objectius principals del feixisme, és a dir, promoció de la desinformació amb atacs a la cultura i la ciència, foment de teories conspiranoïques, mentides i infàmies…, i, per l’altra banda, treballen per instal·lar una vida precària no apujant sous, no invertint en servicis i equipaments públics, suprimint drets, amb la conseqüència de frustrar o amargar la vida a molts… Com voran, tot el que diu i proposa i fa entre nosaltres VOX, avalat i recolzat pel PP (Reclamación de un pediatra de urgencias en el Pleno de Sant Vicent del Raspeig: El texto ha salido adelante al contar con los apoyos del PSOE y Compromís, mientras que el gobierno local de coalición ha votado distinto: el PP en contra y Vox abstención. Información, 29-01-26).
Molts joves, hui, no coneixen l’esforç que van fer els seus pares i avis per portar la democràcia, per aconseguir drets per a tots; creuen que tot això ha plogut del cel. I va costar sang, suor i llàgrimes. Part del jovent, per tant, no valora ni aprecia el que significa la democràcia, poder triar la religió que vullgues, poder expressar esta idea o l’altra, apuntar-te al partit que vullgues, optar a la condició sexual escollida, ajuntar-te o reunir-te amb qui desitges… Els uns per desinformació, o siga, els qui creuen en solucions simples per a problemàtiques denses; els altres per frustració personal, desesperats, ja perquè el sistema no els ha sabut o pogut satisfer amb una vivenda assequible, treball digne, un futur viable…, ja perquè no han prosperat o no se senten valorats o es creuen amb la raó i la vara…
La democràcia està en perill. I sembla que no estem molt lluny. Hui existeixen molts instruments, molts camins, per a atacar-la. Per exemple, ja sabem que les xarxes socials reemplacen les tribunes i òrgans tradicionals de transmissió de continguts i valors. Anteriorment els transmissors eren la família a taula o al racó del foc, els conveïns al carrer o al casino, el sindicat o l’Església…, ara en són les xarxes socials, on cap de tot. Hom pretén impactar, enlluernar… No tot són veritats; la mentida diuen que té les potes curtes, però, en realitat, les té molt llargues; és un argument fàcil. Fàcil de fer, de transmetre, i de ser receptat. I és el que campa per les xarxes socials per tal de convèncer ràpidament. Més que convèncer: embabucar! I s’ha tornat l’arma dels feixistes, que, més que paramilitars, uniformes o grans colps, ara només necessiten un ordinador i la telemàtica…
Jesús Moncho
