Els de Xixona es pregunten per què la fama la tenen els italians, pel que fa al tema dels gelats, quan la calor, els turistes, les platges amb bandera blava i l’artesania gelatera, les tenim nosaltres. Serà que Fraga Iribarne, primer ministre que reorganitza tot el món
del turisme des de 1962, es va enganyar en la promoció de tot plegat?, serà que ens tenen mania potser per llegendes negres, als espanyols, no als xixonencs en particular?, o serà que ens manca una etiqueta, el salconduit del món actual: una marca. Clar!: “Xàmbit”, o… “Xàmbit Valencià”, com l’orxata, com la paella!… I… del figatell, què?, no en diguem res?… Segueix llegint →
Publicat el 29 juny 2023
En el principi dels temps, l’any seguia el cicle lunar. Els mesos tenien quatre llunes, de set dies de duració cadascuna, 7×4=28 dies. Òbviament, l’any era de duració més curta i creava disfuncions. Quan Juli César, cansat de problemes d’intendència militar per mor de les datacions, estableix que l’any cronològic ha d’adaptar-se a l’aparent òrbita solar, d’una duració de 365 dies i ¼ de dia, és quan la duració de l’any queda fixa i concreta, i roman oberta la via a incorporar eixe ¼ de dia perdut afegint un nou dia cada quatre anys, que entre nosaltres és el 29 de Febrer, però que en Roma es repetia, es doblava, el dia 6 de febrer (a.K.M.), anomenat BIS SEXTUM (a.K.M.), i d’aquí el títol d’any BIXEST (BISIESTO en castellà). Segueix llegint →
Publicat el 8 març 2020
La política de la gestión del agua en España debe ser una competencia estratégica nacional, clave para el futuro social y económico, ytotalmente intransferible. Centralizando todas las competencias relacionadas con la gestión del agua en España…» (programa electoral de Ciudadanos-C´s, 2015). Queda clar qui és l´amo. Les necessitats d´aigua de cada lloc les determina Madrid i, per tant, les regulacions subsegüents sobre l´ús que s´ha de fer de les conques hidrogràfiques. Segueix llegint →
Publicat el 21 desembre 2015
Cau la neu. Ens anuncien que este cap de setmana vindran les primeres neus. Però no ací, entre nosaltres, on no cau massa sovint. Tant és així que la neu no forma part del variat conjunt de símbols i mites de la nostra cultura mediterrània. Només alguna simple referència de passada, com la de Pitàgores, quan ens deia allò de “no escriviu sobre la neu”, en clara advertència d’evitar suports o bases efímeres i passatgeres per a la nostra obra o creació. Fins i tot, esta dita, entre els poetes romans, ha hagut de transcendir canviada, aplicada en un altre marc més nostre, quan ens deien “les promeses escrites sobre l’arena són només un cant al vent”. No, la neu no és la nostra cosa. Segueix llegint →
Publicat el 24 novembre 2015
