Jesús Moncho Pascual

UNA TERCERA GUERRA MUNDIAL?

Tota crisi té males conseqüències, tots recordem com el crack del 1929 i la Gran Depressió pertot arreu amb el consegüent ascens dels populismes feixistes van desembocar, 10 anys després, en les guerres: Civil espanyola i la II Mundial. La crisi del nou segle XXI pot dur la Tercera Guerra Mundial?, es pregunten molts… Poden aturar-se les quimeres i tropells de Putin?, o de Netanyahu?… Mira que quasi tots havíem oblidat o deixat a un costat tant els maldecaps i malifetes dels talibans de l’Àsia, com les pasteres i el calvari dels subsaharians cap a Europa… Pot vindre una Tercera Guerra Mundial?…

Anem a vore: el sistema en què estem immersos, dit neoliberalisme, fa per apartar estos sentiments, al mateix temps que ens porta per camins atzarosos que ens incuben estos temors. Tot és una paradoxa. Hi ha una certa sotsobra.

Per què tenim estos temors de inestabilitat personal, social, o mundial?… El neoliberalisme és l’eixida a la crisi anterior del segle passat, una vegada ja desaparegut el comunisme, i sembla que siga allò de “campe qui puga”. Perquè el neoliberalisme brilla en tres camps principalment: la desregularització de tot, no hi ha normes, només les del mercat, únic capaç de dirigir i orientar; el neoliberalisme brilla en la privatització de tot, l’Estat ha de minvar i anar retirant-se; i brilla en el tallament de recursos i finançament estatals als servicis públics.

I, clar!, ens preguntem: açò anterior és per anar a millor?… Resulta que ja hem comprovat, en la crisi iniciada el 2007/08, la fallida de la principal banca mundial (nord-americana o anglesa), igual com de la banca local-estatal nostra als qui vam rescatar; el mercat és incapaç no ja de regular-se, sinó de sostindre’s; per tant, sembla que no anem a millor, sinó que anem a pitjor. I es nota, per una altra banda, en la depauperació general i en la pèrdua del poder adquisitiu dels salaris de les famílies.

La possible frustració derivada de tot açò pot dur, entre d’altres coses, a l’augment de la inestabilitat personal i social, en forma de protestes socials (apaivagades per Lleis Mordasses) o problemes individuals de salut mental. Encara que podem, i tot ens convida: eixir de viatge (hotels barats, cambrers de salaris barats…), podem fer esport i cuidar la salut (medicaments, vitamines, retocs estètics…), vore futbol per televisió, anar a parcs temàtics… Tot pagant, clar!

Independentment de com estiguem cadascú, s’ha d’aparentar que un està bé. Hem de consumir i hem de fer vida. Pareix que l’èxit o la situació personal està per davant de tot, no podem aparéixer com a derrotats o incapaços. La vida ens porta cap a un individualisme, cap a una competitivitat ferotge, cosa que està ben a prop de la insolidaritat (cadascú que s’apanye!). És que depenem de la nostra imatge. Ara, diuen, som lliures (per anar a prendre cervesa o coca-cola…), ja no som submisos, com en els temps d’abans. Sense voler, o sense donar-nos compte, hem acceptat un nou estat, un estat de “dependència”, depenem de tindre un lloc en la vida, de rendir i traure rendiment…, perquè del contrari seríem uns… El sistema ens ha vençut, ens ha convençut, ens ha tallat les ales. I, així, si tot no és, o no fora, tal com anhelàvem, com volíem, com somiàvem, és que serà per la nostra culpa… Això faltava: agafar sentiments de culpa!, fins i tot, arribar a fer-se invisible, no eixir, al sofà de casa, no interrelacionar-se…

Ens tornem descreguts. Vindrà una Tercera Guerra Mundial?… La pregunta, sembla, està de sobra. Perquè els neoliberals volen que ho neguem tot. No hi ha límits de res, tot ho podem o passem de tot; per no haver, no hi ha ni crisi climàtica. Acabarem prompte amb el planeta!…, com ha d’haver una Tercera Guerra Mundial?…

Jesús Moncho

Publicat el 30 gener 2024

© Jesús Moncho Pascual. Tots els drets reservats.

Disseny web i allotjament de Clave de Web.

WP SlimStat