Turisme “barateras” (low-cost) no és rendible?
“La Comunitat Valenciana serà turística o no serà”, va dir el molt honorable (?) senyor Carlos Mazón.
Segons Fotocasa, comprar una vivenda a Calp implica pagar una mitjana de 4.190 euros por metre quadrat, quasi sis vegades més que, per exemple, a Redován (localitat no costera), on només es paguen 734 euros m2. Clar!, l’autòcton, si viu a les zones costeres, no pot pagar eixos preus, que venen determinats per la diferència de poder adquisitiu entre l’estranger (major nivell salarial i de vida) i el local.
Té remei esta situació?… De moment, no. Perquè acabarem 2024, diuen, amb 93 milions de turistes (l’any 2023: 85 milions de turistes). Eixa és la tendència. S’aposta per la quantitat, no per la qualitat. Augment i saturació turística amb conseqüències desfavorables per a l’autòcton, qui, damunt es veu obligat a salaris baixets (Baix Segura, Marina Alta i Baixa: les tres zones turístiques per antonomàsia són les de menor renda per càpita), i, a més a més, es veu obligat a pagar infraestructures, que altres (els turistes) desgasten.
Segurament les vivendes turístiques han incidit fortament en la situació perquè ofereixen uns preus que als turistes els semblen bé, però als locals els semblen alts i prohibitius, i, de rebot, alteren la convivència ciutadana i encareixen els preus de la vivenda i del lloguer. Encara que l’euríbor abaixe i el cost de les hipoteques també, la compra de la vivenda per part de l’autòcton segueix sent problema pel constant encariment del seu preu, degut a diversos factors, entre ells, el turístic. Igualment no s’haurien de fer ni ampliar tantes infraestructures que possibiliten la saturació i el Low-cost: “Aena licitará a final de año el proyecto para ampliar el aeropuerto de Alicante” (EL PAÍS 9/05/2024); “Aena inicia el proceso de ampliación del aeropuerto de Alicante-Elche” (Alicante Extra 10/01/25); «La segunda pista de l’Altet está en el plan director y se hará siguiendo criterios técnicos» (Laura Navarro, directora, INFORMACIÓN 19/01/25).
Mireu què ens diu una empresa turística, Sercotel, grup hoteler: abans de pandèmia, facturavem 40 milions d’euros, i l’any 2024 l’hem tancat amb uns 160 milions d’euros. Ho hem aconseguit gràcies a unes apostes que vam fer en 2020: talent, tecnologia i qualitat.
La “qualitat” ho és tot, i si ho ajuntem amb talent, el resultat és aclaparador. Tanmateix, això d’haver de pagar major preu per l’augment de la qualitat oferida representarà menor quantitat de visitants. Sí. Millor servici, major atenció i seguretat per al visitant.
Mireu què ens deia un altre hoteler ja entrat en anys: si jo rep 20 turistes, els cobre 20 euros per pax, si el cost està en 19 euros per pax, guanye 20 euros; però si els cobre 25 euros (per l’incrementant de la qualitat, que pot equivaldre a 1 euro), tal volta en vinguen menys, la meitat, uns 10, però guanyaré 5 euros per pax, total 5×10=50 euros. 50 euros en són més que 20.
I resulta que, tal volta, acabaríem amb la saturació turística, reduiríem el major desgast del territori i infraestructures, i podríem pagar millors jornals.
