Jesús Moncho Pascual

Talar el bosc, calefacció a casa, o anar en avió a Cancún…, què?

   De sempre s’ha talat el bosc per dur nyenya a casa a fer foc i escalfar-nos. Valga esta imatge per fer-nos una representació del món que hem heretat i el món que va transformant-se. Ara sembla que hem de preservar el bosc, clar!, per la puresa dels aires i de la Natura; Algunas cosas que no sabías sobre tu último viaje en avión: cómo vuelas,  por qué no hace frío, riesgo de morir...i hem de solventar igualment el repte de la superació de les necessitats humanes, tals com el fred, la calor, la fam, la precarietat o… la injustícia.

   El sentiment ecologista va escampant-se, és signe dels temps. Cosa que ens indica que venim d’altres situacions en què estes pràctiques o estes creences no tenien tanta vigència. S’han fet paleses i evidents arran del coneixement dels efectes nocius que comporten certes actuacions sobre o contra la Natura, és a dir, la depredació dels recursos del planeta, la pèrdua de la capa d’ozó, l’escalfament global…, el canvi climàtic en una paraula.

   I la societat s’ha d’armar o rearmar contra tota mena de perills, siguen vells o siguen d’aparició més actual. L’actitud ecologista va creixent. Però encara és minoritària. Per no parlar dels negacionistes, tipus Donald Trump o el primo de M. Rajoy, representants d’una part important o pesant del sistema, que, davant la constància que l’activitat humana és la causant del canvi climàtic, la qual cosa significa (o hauria de comportar) el canvi de model productiu i el desús de les energies fòssils, volen que tot seguisca igual, volen no perdre els seus avantatges, i, per tant, neguen que hi haja problema. I alguns desinformats els segueixen.

   Però el problema està aquí, i exigeix una solució. La consciència ecològica clama per ell. I ja hem vist que no tothom té el mateix grau de conscienciació o de creences… Que els salmons puguen remuntar els rius o no, que es desertitzen zones de la terra, que hi haja pluja àcida, que el cotxe siga elèctric o de gasolina o de gasoil, tant se li fa a més d’un. Se l’hauria d’informar o de poder sumar-lo a la causa d’alguna manera. El discurs estrictament científic o purista no li arriba. Tal vegada, incidint sobre que una alimentació més sana i de proximitat, o una autogeneració d’energia solar per a la calefacció de casa, o, en lloc d’anar en avió a Cancún, Benidorm està més a prop, li reportarà millor qualitat de vida i una factura més assequible.

   Si el discurs científic i estricte atrau un percentage de la població, una altra mena de discurs, més general, pot atraure encara més gent. I és, potser, el que haurien de cuidar associacions i partits ecologistes (o hauríem tots). Perquè els reptes estan aquí. I les solucions se suposa que demanen el concurs de molts més ciutadans.

   Sembla que preservar o no talar el bosc, sí; i calefacció a casa, també.

  Jesús Moncho

Publicat el 18 octubre 2021

© Jesús Moncho Pascual. Tots els drets reservats.

Disseny web i allotjament de Clave de Web.

WP SlimStat