Jesús Moncho Pascual

Start-ups, robots…

Resultat d'imatges de drons personALS voladorsJa és un hàbit assumit escoltar “està vosté arribant al seu domicili”, “vaja minorant la marxa”… Els nostres cotxes parlen. Al meu excap de departament el va operar una màquina computeritzada. Un jersei bioadaptable s’ha imprés/confeccionat el meu profe amb la impressora 3D. I jo ja estic desitjant arribar en un plis-plas al treball, amb ales incorporades o amb una espècie de dron o coet personal volador. Arribarà el dia?… Sense cotxes, ni embossos, ni impost de circulació de l’Excel·lentíssim Ajuntament. Què farà Luis Barcala? Tindrà tots els carrers de la ciutat d’Alacant per a fer el que vulga: ampliacions, jardins, passejos…; o per a plantar tot de vetladors ara que Miguel Ángel Pavón ha fet mutis. Clar!, el meu altre amic, que deia i diu que acabarem passejant per les nostres ciutats amb un testet/planta en la butxaca superior de les nostres camises per a poder respirar un mínim d’oxigen sa, haurà de reciclar-se, canviar de tarannà i pensament. Déu meu!, els canvis comporten traumes impensables. El meu sogre diu que el seu nét li ha dit que compradors i venedors poden estar separats a milers de quilòmetres, que el mercat físic, el punt de venda, ha desaparegut, s’ha tornat virtual. La producció ja no es concentra en la fàbrica, es fa per fases i en llocs diferents. Cervells artificials controlen sistemes per a una millor planificació i producció. I el meu sogre em pregunta si permetrem que l’atenga, en la seua vellesa, un robot. És que tot corre veloç. Un no sap ja si votar a PP, C’s, o UPyD…, existeixen encara?… Tot va ràpid.

Que vénen les Start-ups! Amb nom de ballet de coristes, estes firmes tracten de posar en valor el coneixement i el saber. És a dir, noves empreses que transformen els coneixements científics en desenvolupaments tecnològics comercialitzables per al nostre progrés i benestar. Deixant a un costat la llarga nòmina de sants i verges que, de sempre, venien assistint-nos. Sense novenes, sense rosaris, sense escapularis. Tot cables, endolls i commutadors. I enmig de tant de binary digit, hi haurà espai per a transmetre emocions, per a alçar empaties? O tot serà com en la peli de «la Guerra dels mons», que tot xerricava… El meu sogre se sent incòmode. La lentitud, l’esforç, la suor -el console- seran un record; les màquines/robot treballaran per a nosaltres… Tindran nòmina?, pagaran impostos? -em pregunta-, se’n podran anar amb la competència i deixar-me tirat?… La vida m’ha enxampat -ell seguia apuntant- desprevingut i sense bagatges ni armes davant la informàtica i els ordinadors, davant les preferents bancàries, davant l’anglés parlat i escrit…, però, ara, davant l’arribada dels robots eixos, ja em previnc, estic fent bon apilament de tornavisos, claus angleses i Tres en Uno.

Jesús Moncho

 

Publicat el 15 setembre 2018

© Jesús Moncho Pascual. Tots els drets reservats.

Disseny web i allotjament de Clave de Web.

WP SlimStat