Serem observats per tot el món
Que venen les Falles, ja estan aquí! Serem observats per tot el món, i més ara, després dels infortunis de la Dana. La Crida a les Falles ja està. Uns esdeveniments superbs. La Festa va nàixer i es va forjar com un àmbit de satisfacció i gaudi compartit i col·lectiu al voltant de referents comuns que unien o aglutinaven els ciutadans. Per tant és delectació i cohesió comunitària. Tanta força i musculatura social, en uns inicis sola, espontània, s’erigia en objectiu apetitós. Sorgiren temptacions d’instrumentalitzar-ho, de convertir-ho i transformar-ho tot al servici d’alguns interessos determinats. Així hem vist, en temps no tan llunyans, el senyor alcalde, els regidors, els militars, els bisbes o capellans, la Guàrdia civil…, tots al davant de la processó o de la Festa, i darrere, com no!, les gents, els ciutadans, que, veges per on, som qui paguem i contribuïm…
La Festa, per tant, és creació, delectació i cohesió comunitària. Alegria. Però això és anarquia, pensaven els benpensants. I, a través d’un potent i eficaç procés d’oficialització o institucionalització, van anar apareixent comissions, delegacions, reina de festes, autoritats, mercantilitzacions…. La reina de Festes o Fallera major o Bellesa del foc (representació de tota la Festa) rebrà la corona des d’una autoritat (real o delegada) i caminarà al costat d’una autoritat (real o delegada), tot sonant l’himne nacional o regional a totes hores. Ja tenim la Festa sota l’ala protectora i dirigista de l’oficialitat.
Ja només queda aconseguir el consens del conjunt de la societat, en un afany de control ideològic probablement per mantindre tothom dins els valors i conductes o l’orde social establerts, cosa que la Religió feia molt bé. La comunió de Festa i Religió és un clàssic; i si no està clar, s’instauren Ofrenes al patró o patrona.
Abans, la societat vivia en l’aïllament, incomunicada per partida doble, tant en la transmissió de notícies com en el desplaçament de les persones. Hui a dia és tot el contrari. Convé, per tant, tal com estem veient, influir i controlar les tribunes de comunicació i l’opinió pública, encara que siga amb la difusió a gran escala de fakes/boles. La crítica i sàtira inicials de les falles s’ha de dulcificar i redirigir (així, les Fogueres d’Alacant, creades a continuació de les de València, ja no són crítiques, són exalçadores). I poden sorgir els haters/odiadors, furibunds contraris i estigmatitzadors dels ninots, o dels missatges, o dels símbols i accions de les falles.
Ja tenim la falla muntada, és tot un espectacle. Hui, una atracció turística. Diners i més diners. Cada vegada el monument i la Festa han de ser més espectaculars; això costa diners. D’on eixiran?… Hi ha una cosa que es diu “externalitats”, que són els costos o els beneficis produïts fora o més enllà del productor o consumidor real i directe, ací, en el cas que ens ocupa, fora o més enllà del faller o la Comissió foguerera, “paganos” de tot, quan els beneficis són per a tota la ciutat, són per a molts més, que han d’esforçar-se i contribuir (taxistes, botigues, productors d’aigua embotellada, de cervesa…).
No podem acabar sense reconèixer i manifestar que els valors democràtics de la Festa s’han de fer prevaldre, tornant la Festa al poble, aplicant l’aconfessionalitat i laïcisme en les manifestacions públiques, i sent respectuosos amb la pluralitat de la col·lectivitat. I, al remat…, “ací pau i allà glòria”.
Jesús Moncho
