S’ACABA L’ANY
S’acaba l’any. Sí, s’acaba l’any cristià o litúrgic, no el cronològic o solar. L’últim diumenge de l’any litúrgic, el 26-11-23, festivitat de Crist Rei, donarà pas a l’inici del nou any cristià, el 3-12-23, l’Advent (quatre diumenges abans del Natalici de Jesucrist), temps de preparació al Nadal amb l’exaltació, entre d’altres, de la maternitat de la Mare de Déu (8 de desembre), o la confecció i exposició de “Pesebres” (betlemets) premonitoris, o l’encesa de lluminàries preparatòries del solstici d’hivern o anunciadores de l’Estrella dels Reis perseguint el naixement del Fill de Déu. Tanmateix, per al llaurador tradicional, “cada cosa al seu temps: naps i cols a l’Advent!”: és el temps de l’esclat de les hortalisses de tardor.
I, com que per este temps venen el fred i els constipats, el Govern urgeix a la vacuna contra la grip, sobretot als majors, i tradicionalment hom recomana, a tots en general, incloure en la dieta gingebre o pinya fresca contra les inflamacions de gola, o ravenell i col entre les verdures per depuratives i remineralitzants, o mel i pol·len com a reforç. El fred no causa directament el constipat (degut a un virus), però hom diu que la frescor fa funcionar el nostre sistema immunològic més lentament i facilita el contagi. Puto fred!…
La millor solució és el racó del foc, encara que hui prolifera la moderna climatització actual, una mica onerosa per l’augment del cost de l’electricitat. Veges per on, el foc és l’únic dels quatre elements naturals (aire, terra, aigua i foc) que pot ser produït pel ser humà (l’aire, la terra i l’aigua, no). Som, doncs, artífexs, som creadors, encara que la llegenda diu que el vam furtar (el foc) als déus a través del tità Prometeu. El foc, per tant, si ve dels déus, és purificador, o siga, esborra el pecat: i és així com, en la foguera, acabaven les bruixes, els heretges… I, clar és!, l’infern seria el lloc etern d’expiament dels pecats, tot i que el Papa Joan Pau II va dir que l’Infern no existeix sinó que, en realitat, la privació de Déu seria el causant del dolor.
Sempre s’ha cregut que caminar per damunt del foc és símbol de purificació, costum que ja sabem perviu entre nosaltres, en les nostres festes de fogueres, per sant Joan, en botar i saltar les fogueres i brases. Igual com acompanyar amb foc a sers grans, superiors o volguts, és senyal de reconeixement i afecte a més de puresa, així les processons amb ciris, els santuaris, els altars, o les taules de menjar o banquets d’àpats… El foc, finalment, es torna símbol de la permanència de la pròpia casa: no cal dir que la llar/hogar ve a significar ambiguament tant la casa com la xemeneia, i, açò ha donat peu als de filosofia tradicional a afirmar que és la dona l’encarregada de guardar el foc a casa, com a ama. Només ens resta recordar que, poèticament o figuradament, el foc simbolitza l’amor, el cor, la passió.
Doncs, a ser possible, amor i passió durant tot l’any, però recorda-te’n que “Arribat novembre, el foc has d’encendre!”
Jesús Moncho
