Jesús Moncho Pascual

Riquesa en butxaca foradada

Només l’increment de la productivitat d’un país és l’únic camí que porta cap a un major nivell de vida de la població (Paul Krugman, Nòbel d’Economia). Des del 96 al 2006, la taxa de productivitat en España va caure un 0’3, és a dir, va caure la prosperitat real dels ciutadans, tot i que el PIB creixia anualment un 3’8%. Com és això?…: la construcció està en la base del problema.

  Conten que dos tribus d’indígenes van arribar a un nou lloc, assolellat i atractiu per un riuet cabalós. Cada tribu es va assentar a un costat i l’altre del riu. Uns decidiren edificar cases de murs de pedra sobre la falda de la muntanya; els altres muntaren les tendes de pals amb veles, i dedicaren el temps i recursos a excavar un canal que portara l’aigua des de més amunt del riu cap a tota la costereta de la seua banda. A l’any següent, uns cultivaven els bancals amb l’aigua de reg i tenien queviures; els altres contemplaven els seus camps secs i es veieren abocats a comprar excedents als veïns d’enfront: com que no tenien més recursos, pagaven amb les edificacions de pedra. Al remat, uns tenien bancals, queviures i cases de pedra; els altres només tenien bancals eixuts, deutes, i a la intempèrie. Extraguen la lliçó vostés mateixos. Només la inversió productiva és riquesa real de futur.

Més enllà del 10 o 11% del PIB dedicat al sector immobiliari (en la bombolla immobiliària s’arribà a un 21% del PIB), és desperdiciar recursos i treball en una direcció de no creació real de riquesa. Riquesa que, segons la majoria d’economistes, banquers i polítics (que callaven quan la bombolla), s’ha de buscar en sectors que incrementen la productivitat i el valor afegit dels productes. I açò radica en els bens d’equip i maquinària, l’augment de las tecnologies de la informació i les telecomunicacions (TIC) en el teixit productiu del país, la innovació, l’eficiència energètica, la millora de l’educació i formació adaptades a les demandes del mercat de treball i les noves empreses… En definitiva, un canvi estructural en el model de creixement econòmic del país, que possibilite apartar-nos de la constant abaixada de salaris i pèrdua de nivells de renda ciutadana en ares de compensar errors clars d’inversió i de política econòmica.

Jesús Moncho

Publicat el 20 febrer 2015

© Jesús Moncho Pascual. Tots els drets reservats.

Disseny web i allotjament de Clave de Web.

WP SlimStat