Jesús Moncho Pascual

Ribó, el transhumant

   Qui no se’n recorda quan Joan Ribó entrava a l’Ajuntament de València en bicicleta?… Era una imatge romanticosa, com d’un altre tempsRibó, su bici y el casco evocadora. S’ho ha pensat millor?, ara va a peu?… Vaja!, sembla com si els temps es reinventaren, allò bo de sempre torna. Caminante, no hay camino, se hace camino al andar. Vinga!, peatonalitzem carrers i places. Passejar és salut, contamina menys, no fa sorolls…, què més volem?

   Guanyarem en salut. Encara que ja sabem que aquella màxima “salut, diners i amor”, tot alhora, és difícil. Però tot és començar. Iniciem amb salut, marquem camí, i, potser, ja aniran venint  diners i… Ribó és pragmàtic i sap el que es fa. Plaça de l’Ajuntament, Plaça de la Reina, Plaça Pintor Segrelles, Plaça Patraix, Sant Agustí, Bruges, la Llotja, el Mercat, Giorgeta, Avinguda del Port… Tots a peu. València, ciutat antiga d’espardenyes, ara d’esportives amb logo. Anar al teatre a mostrar-se o a lluir és cosa ja del passat, ara toca passejar-se per València, és cool, és sa. És pertinent, tal com ens diria Joan Ribó.

   Escolta, i com aniré al meu pàrquing o portaré l’equip wifi i televisor gegant més el sofà que he comprat a l’Ikea?…Ribó es cura en salut, està quasi tot previst, miren, Art. 54.1 de les Ordenances: Les persones residents en la ciutat de València tenen el dret d’accedir amb el seu automòbil privat fins a la seua plaça de garatge ben regulada. I també l’Ajuntament vetlarà perquè puguen accedir fins a les proximitats del seu domicili per a càrrega o descàrrega de bens i altres efectes, o per a l’arreplega de persones amb problemes de mobilitat…

   Però sempre pot eixir algú dient: La llibertat té un origen natural, per no dir diví, i el seu fonament resideix en la sobirania individual, per tant, ni Ribó ni santa Rita m’han de dir a mi quantes copes de vi puc prendre o si vull anar en cotxe o a peu: llibertat!… No sabem si està implorant la sana oportunitat de dir-li Beneït, no és per dir-te beneït, però si s’ha de dir…

   De totes maneres, recursos en contra les concessions de peatonalitzacions li n’han caigut sense fi, a Ribó, amb la idea de paralitzar-ho tot. És com si li haguera caigut damunt, a Ribó, el mal d’ull, però ell, a pit descobert, ha acabat imposant-se contra tot i contra tots, ell, que havia solventat el pagament a proveïdors, havia acabat amb el pla d’ajust, havia reduït l’endeutament del municipi i augmentat els servicis socials; igual com el brau sant Miquel en el principi dels temps, contra tots els emboscats i plens de fosca, encara que fora, és veritat, a espasades. Ribó amb parauletes. Però, com sant Miquel, tots dos a peu!, a diferència d’altres, com sant Jordi, sempre a cavall, el cavall que era el vehicle d’aquells temps. Ribó, com sant Miquel, el transhumant, a peu: Tot el món a peu!

Jesús Moncho  

 

Publicat el 30 juny 2021

© Jesús Moncho Pascual. Tots els drets reservats.

Disseny web i allotjament de Clave de Web.

WP SlimStat