Jesús Moncho Pascual

Recerca, Desenvolupament, i Innovació – (La Senda de l’Olimpus)

Hui, el que ens interessa a tots és com eixir amunt, com eixir d’esta situació econòmica actual tan crítica. Difícil escomesa. No hi ha cap vareta màgica que ens traga d’immediat. Però alguna cosa haurem de fer. El primer escaló és intentar assentar veritablement les bases per una societat creadora de riquesa, una societat competitiva. I això comença sempre o està en la Recerca, en el Desenvolupament, en la Innovació, dit R+D+I, o en castellà I+D+I.

A estos recursos s’ha acudit sempre, en la Història, per avançar. Si em permeten, aportarem uns quants exemples. Alexandre Magne, en la seua disputa contra l’Imperi persa, havia de perfeccionar les seues armes de guerra, si volia eixir vencedor. El seus enginyers van optimitzar el sistema de la ballesta i van crear la catapulta, arma destructora total contra les muralles enemigues. La indústria de guerra naixia. Tenia com a base la R+D+I, i de rebot estes innovacions podien aplicar-se a la societat civil, tals com els artefactes de grues per a elevar pesos i objectes.

Els romans eren administradors de tot el món conegut, de totes les terres al voltant de la mar Mediterrània. Necessitaven ferramentes i útils per a acomboiar-ho tot ben bé. Sobretot, en comerç. Inventaren un instrument, anomenat “romana”, per a pesar objectes en les transaccions i vendes, que consistia en una barra de ferro amb dos braços de distinta llargària: el més curt per penjar l’objecte, i el braç més llarg per penjar les mesures de pes. Tot basat en la figura de la palanca, que els investigadors romans paciençadament desenvoluparen.

R+D+I (o I+D+I). Per a assentar una societat creadora de riquesa ens cal la R+D+I. Abans de res. I això són pressupostos. La I+D+I és com la llavor sota terra, que no es veu ni dóna vots als polítics, però representa el germen i el creixement futur. Espanya dedica el 1’35% del PIB i, per exemple, Israel dedica el 4’4% (el Consell d’Europa propugna el 3% del PIB). I a continuació, per a que la R+D+I es puga donar bé, ha d’haver una Educació de qualitat, una Educació bona per a tots, i això passa per bons pressupostos i no, dissortadament, per retallades constants. La Conselleria d’Educació encara reduirà 9’6 punts el pressupost d’Educació per al nou any 2013.

El segon escaló per una societat creadora de riquesa passa per introduir tecnificació, disseny i valor afegit en la producció, cosa que està en l’ADN dels valencians, tan creatius i emprenedors, sempre que hi haja finançament accessible des de la banca, tan maltractada pels seus dirigents.

Estes actuacions estarien en la base de la creació de riquesa, i són actuacions inajornables. Sempre amb la voluntat i l’esperança d’arribar a bon fi per a tots.

Bona nit, amables oients.

Jesús Moncho

Publicat el 10 desembre 2012

© Jesús Moncho Pascual. Tots els drets reservats.

Disseny web i allotjament de Clave de Web.

WP SlimStat