Què voldrà dir “Trump”?
“Trump” té res a vore amb trompa o trompellot?: no, no!, ho hem de reconéixer… Això és el que voldrien alguns, o molts. En anglés “Trump” vol dir carta, naip, també falsejar, farolejar, cosa que va més amb el seu caràcter. I ja no et dic res si, en slang, en argot, vol dir pet, ventositat; cosa que, potser, s’acoste més a la realitat, a la representació que molts tenen de Donald Trump. Vaja!, devem un respecte al president de la primera nació del món, si més no, el mateix respecte que té ell a les altres nacions del món, és a dir, un bufit, un pet…, d’un cul que, segons el president, molts corren a besar; sense tindre en compte que també ha gosat faltar al respecte i enganyar al seu propi país, abocant-lo a la crisi i a la confusió, i no repararem en què haja dit que voldria ser Papa de Roma. 
A tot açò, ja sabem que l’Ayuso ens bocabada, Mazón ens confon o creu que ens confon i enganya, Aràbia Saudita tempta Vinicius o el mateix Ancelotti amb uns salaris bocabadants, la premonició de la tornada de Paco Camps ens agafa amb la boca oberta, i la carestia de la vida ens trau de polleguera. Sí, així són estos temps. Només faltava la família de Cayetano Martínez de Irujo Fitz-James Stuart a la grenya, sense parlar de les ventures i desventures de Juan Carlos I, o del preu dels pisos.
En realitat, volíem parlar, aprofitant que ara, jubilats, tenim temps de vore i revisitar pelis, sèries o llibres, volíem parlar de Paul Greengrass, el proclamat candidat a l’Òscar a millor director i premi BAFTA pel film “United 93”, que supera en dramatisme aquella primera pel·lícula del mateix Greengrass titulada “Bloody Sunday” sobre els afers tràgics d’Irlanda. Greengrass és un home d’èxit evident, tot i el seu cognom que ve a significar en la seua llengua “pastura verda/césped verde”. L’herba, òbviament, de quin color és?, ja se’n reien a l’escola, del seu nom, en aquell temps en què començava a generalitzar-se el concepte “assetjament escolar”, però ell no en feia cas. Un nom que la mateixa J. K. Rowling (la de Harry Potter) ha immortalitzat en la seua obra, en la figura i saga dels Greengrass, que conreaven i venien herbes, bé medicinals, aromàtiques o al·lucinògenes, perquè en la vida u s’ha d’espavilar i acostumar a tot.
No li va al darrere l’esportista Drinkwater/Beu-aigua, que va guanyar sorprenentment la lliga de futbol anglesa amb el Leicester (any 2016), amb la grada plena d’aficionats animadors que lluïen camiseta amb el nom Drinkbeer (beu-cervesa). Al remat, el Chelsea de Londres va pagar al Leicester 35 millions de lliures per ell, i…, oh desventura!, va acabar cedint-lo al Kasimpasa SK de Turquia. El que no tenia remei, sembla, era Bale (un dels jugadors més cars en la Història del Real Madrid), atés que en el Madrid no era feliç ni era alineat; clar!, ningú reparava en el cognom, Bale/fardell/bult…
L’anglés és molt gràfic i entenedor. Els noms i cognoms així ho palesen. Observen: Gary Cooper, que sonava molt bé, era el nostre ídol en la dolça infància dels anys 50, sense saber que Cooper vol dir simplement “toneller, boter”. I no cal fer referències a Taylor/sastre, costurer… Però, veges per on, per ací tenim “Ladrón de Guevara, o Antoni Bragueta, o Luisa Mier de…”
Jesús Moncho
