Què vol: orxata o xàmbit?, i abans, figatell, de picaeta?
Els de Xixona es pregunten per què la fama la tenen els italians, pel que fa al tema dels gelats, quan la calor, els turistes, les platges amb bandera blava i l’artesania gelatera, les tenim nosaltres. Serà que Fraga Iribarne, primer ministre que reorganitza tot el món
del turisme des de 1962, es va enganyar en la promoció de tot plegat?, serà que ens tenen mania potser per llegendes negres, als espanyols, no als xixonencs en particular?, o serà que ens manca una etiqueta, el salconduit del món actual: una marca. Clar!: “Xàmbit”, o… “Xàmbit Valencià”, com l’orxata, com la paella!… I… del figatell, què?, no en diguem res?…
Serà que els de Pego, o els d’Oliva, es guarden per a ells les maneres i formes de confeccionar el figatell?…, no, no! Ells escampen les seues receptes sense cap prejudici ni prevenció, són així de decidits. El que és bo per a ells, ho volen per a tots, també. Una menja, baixada del cel, diuen, atés el paladar singular del figatell. Singular?, no, no; singularíssim, especialíssim. Caram!, no tenen “uela” que els afalague, ja s’afalaguen ells, diuen els veïns. Però, per eixir de la disputa, haurem de provar el figatell!
Una menja, el figatell, portada ací pels genovesos des de l’Illa de Còrsega, al s. XVII. És que quan una cosa s’exporta, serà perquè algun benefici o excel·lència tindrà. Corsos que no, perquè ho done a entendre la paraula, no eren pirates, (“corso pirata o corsari” ve de “cursum/carrera-correra”); però sí tenien precarietat (vivien en una illa), i els genovesos dominadors en aquell temps els van forçar a plantar castanyeres i figueres, per tal d’augmentar la capacitat alimentària de l’Illa. I resulta que els porcs silvestres que tenien per allí es multiplicaren perque ara tenien aliment (les castanyes) de sobra. Un aliment superb i especial, com són les castanyes i bellotes, per als porcs. Els corsos (de Còrsega) disposaven en abundància, per tant, de la base per a la confecció d’una menja de carn assecada i fumada, adobada amb espècies, saborosa, i alimentosa: el figatellu.
Però ací tenim (amb el transcórrer del temps) més varietats, amb foie, o amb trufa, o amb sobrassada, o amb ceba caramel·litzada…, tal com ens proposa el chef Ricard Camarena, o figatell de sèpia, a la manera del Baret de Miquel, de Dénia, o del Zorrilla de Pego. Tot un regal del cel, com diuen a Pego.
I ara venen els dietètics i ens diuen que el potassi o el fòsfor (base del figatell) són altament necessaris per a l’esforç i l’energia vital. Mel!… I que demana, el figatell, hidratar la persona, o siga, que demana una cerveseta o qualsevol similar. És la picaeta perfecta. Encara que molts diuen que, millor, per a l’esmorzaret valencià. Ja la tenim!, o ja hem trobat el salconduit, la marca: Figatell Valencià, un esmorzaret baixat del cel!
Jesús Moncho
