Jesús Moncho Pascual

Prendre el pèl

Vicente Boluda, president de l’Associació Valenciana d’Empresaris, fa uns dies afirmava que és de vital importància impulsar el corredorSilenciamiento de la Plataforma por el Finançament Just | Tribuna Libre mediterrani, reformar el sistema de finançament autonòmica, i ajustar la fiscalitat per a què tots els territoris tinguen les mateixes oportunitats. I, com a colofó, clamava contra la escassa visibilitat de les reivindicacions valencianes a Madrid.

Serà veritat el que ens diu? Mira que, ja en el 2008, Mariano Rajoy a Francisco Camps li assegurava que feia seues «las reivindicaciones como el AVE, el agua, o que en el modelo de financiación se diga cuáles son los habitantes que tiene la Comunidad» (Levante-EMV, 13-3-2008).

Serà que algú està prenent-nos el pèl? Igual com el paio eixe que diu que, per escórrer-se dins les vagines de les seues conquestes, assegura que és estèril (eixorc). Nyas, coca!… Ara bé, per a què et prenguen el pèl, un s’ha de deixar o no s’ha d’enterar. Ja sabem que a Samsó, que tenia la força en els cabells, li xollaren la cabellera estant adormit; i als bàrbars germànics els tallaven barba i bigot per a humiliar-los i riure’s d’ells. Els prenien el pèl. Però, a nosaltres, qui ens vol malament? Què fort: ens deixem o no ens enterem de la missa la meitat!

Però hui ja no es porta això de ‘prendre el pèl’; en llenguatge més actual hui se sent dir «no em vacil·les», o «no et quedes amb mi», o «estàs de conya?». Tot canvia, les llengües són una caixa de sorpreses, i els parlants: uns artistes. Visca, per tant, la innovació i la sorpresa! Clar, si ens fixem, resulta que ara toca parlar directament (tu vacil·les, et quedes, estàs de conya?), assenyalem directament a l’altra persona, «tu». I qui és «tu» en la nostra disputa autonòmica? És l’Estat central?, és allà, governe qui governe?

President Ximo Puig, haurem de dir-los, a Pedro Sánchez i a José Luis Ábalos o a la nova ministra, que ens prenen el pèl? Senyor Pablo Casado, o Carlos Mazón, haurem de deixar d’una vegada que ens prenguen el pèl?… I, senyor Boluda, o Joan Baldoví, millor els diguem «no ens vacil·leu; esteu de conya»?

Jesús Moncho

Publicat el 22 juliol 2021

© Jesús Moncho Pascual. Tots els drets reservats.

Disseny web i allotjament de Clave de Web.

WP SlimStat