Jesús Moncho Pascual

Passió segons sant Marc

   Setmana de Passió. O setmana de vacances?… Les gents, actualment, sembla que tendim a sumar-ho tot, a assumir-ho tal com ve. Són els evangelis paraules revelades per Déu?… Hem de dir que fins al S. IV, en el Sínode de Laodicea, no es va consolidar ni concretar definitivament que només quatre evangelis eren “canònics” o vertaders, els de sant Mateu, sant Marc, sant Lluc, i sant Joan; i tota la resta d’escrits o evangelis sobre la vida de Jesús, uns quaranta (altres en diuen seixanta), són considerats “apòcrifs”, és a dir, ocults o falsos.

   Estos evangelis apòcrifs, tanmateix, formen part del patrimoni historicocultural i literari del món. I alguns d’ells han donat peu a realitats vigents, tals com la presència del bou i l’ase en el pessebre de Nadal, segons el Protoevangeli de Jaume; o són l’origen de símbols o representacions artístiques com el Misteri d’Elx, sobre la dormició, assumpció i coronació de la Mare de Déu, representació fins i tot declarada Patrimoni de la Humanitat per la Unesco.

Tornant al tema i títol que ens ocupa, l’evangeli de sant Marc és el primer dels quatre que s’escriu. Sant Marc no era apòstol ni deixeble de Jesús, no va conèixer Crist. Era simplement ajudant de sant Pere. Va escriure l’Evangeli a principis de l’últim terç del S. I, uns 30 anys després de la mort de Crist. Presenta fets i viatges, més que no paraules i doctrina de Jesús. Tampoc relata els fets amb orde ni sembla que conega la geografia dels llocs que relata. Sant Marc parla de Jesús home, amb sentiments, i que és fill i l’enviat de Déu, el Messies: este és el veritable objectiu de l’obra. Tot i que escrivia mal, amb lèxic i sintaxi pobres, tanmateix exhibia una certa tensió narrativa plena d’emotivitat:

“Ponç Pilat va entregar Jesús, després de manar assotar-lo, per a què fóra crucificat. Els soldats se’l van emportar cap a dins del palau, al pretori, van cridar a tots els col·legues, i allí mateix el vesteixen de púrpura i li col·loquen una corona d’espines que havien armat. I la mamprengueren amb ell: Salut, Rei dels Jueus! Li pegaven al cap amb un canyot, li escopien, i, genoll a terra, li feien reverència. Ja s’havien rist prou, quan li tragueren de damunt la púrpura i el tornaren a vestir amb la seua roba, per traure’l cap a la crucifixió. I a un que per allí passava, un tal Simó de Cirene, que tornava del camp, el comminen a ajudar a portar la creu al coll.”

I acaba posant en boca de Jesús allò de:

Déu meu, Déu meu!, per què m’has abandonat?”

Tot el relat convida el lector (o l’oient) a sumar-se a ser com el protagonista, a ser com Jesús Crist, sofridor i portador de la bona nova de la salvació.

En l’actualitat, l’Evangeli de sant Marc és el més celebrat, i ací és on entra, per exemple, el gran escriptor José Luis Borges, qui traslladà a la ficció, amb resultat sorprenent i colpidor, la paràbola de la passió segons sant Marc en el seu relat “El evangelio según Marcos”, on conflueixen dramàticament “barbàrie i civilització”, perquè uns aculturalitzats analfabets porten a les últimes conseqüències allò que s’ensenya en la Passió segons sant Marc, és a dir, reviuen tràgicament la crucifixió.

Ens atreviríem a dir que no cal tornar a recrear-la: simplement la vida en si mateixa ja pot ser una passió.

 Jesús Moncho

Publicat el 7 abril 2015

© Jesús Moncho Pascual. Tots els drets reservats.

Disseny web i allotjament de Clave de Web.

WP SlimStat