Jesús Moncho Pascual

Parlem clar

Si Espanya és UNA, com es diu i afirma, no podria haver-hi negació o dubte de tal realitat: és UNA. Des del moment en què apareix dubte o negació d’eixa UNITAT, és que potser no siga UNA. L’únic argument de constitució de NACIÓ és la voluntat de ser-ho per part de ciutadans lliures i que s’expressen lliurement. La voluntat democràtica dels ciutadans és l’única legitimitat. El contrari és imposició, és autoritarisme, revestits, és clar, amb argumentacions jurídiques o polítiques, que solen encobrir altres interessos o conveniències.

En el nostre cas, en el contenciós entre Catalunya i la resta d’Espanya, hem de dir que el Banc Central Europeu i, a través d’este, bona part de la banca espanyola són creditors del deute espanyol, xifrat en un bilió d’euros (100% del PIB). Si l’economia catalana (19’5% del PIB espanyol; 25% de les exportacions espanyoles) se secessiona, els bancs i inversors alemanys i francesos (principals creditors del BCE) entrarien en pànic per la possibilitat de no cobrar el deute d’una Espanya sense el seu motor i aval: Catalunya. Europa (Angela Merkel) veu el cas de Catalunya igual com el veu Rajoy, és a dir, “Virgencita, que me quede como estoy”.

Segons la Generalitat Catalana, el dèficit fiscal de Catalunya és d’uns 16.000 milions en  l’any 2009, (7’8% del seu PIB), i d’uns 300.000 milions des de 1986. Les regions d’Europa no solen passar del 4% del seu PIB en aportacions per a la solidaritat a d’altres regions.

L’Estat ha de garantir l’educació i preservació dels valors cívics i drets individuals: la preeminència de l’Església catòlica, la supressió d’Educació per a la Ciutadania, la restricció del dret a la interrupció de l’embaràs, la Llei Wert d’espanyolització, les retallades i desigualtat d’oportunitats,… són símptomes d’un Estat parcial i a la defensiva. I si sumen l’elecció directa o indirecta per part del Govern sobre del Director General de TVE, EFE, el Consell General del Poder Judicial, el Fiscal General, el Tribunal Constitucional, l’intent d’atorgar majories municipals amb el 35 0 40% dels vots,… veiem que s’està conformant un Estat per a protegir interessos singulars i establir una societat de privilegiats. Dintre de tal Estat, alguna nacionalitat o poble integrat pot arribar a creure que el seu projecte col·lectiu no és possible i, en conseqüència, demanda la seua via a la plena realització.

Correspon a l’Estat, als grups dominants, tractar de resoldre el problema polític, no amenaçant ni reprimint (això és autoritarisme), sinó implementant projectes de convivència, en què no es coarte el dinamisme de cada col·lectivitat, que no es restringisca la seua capacitat i possibilitat de progrés, i que es respecte la seua lliure determinació. Ara ja no és temps de componendes. Tot un poble, Catalunya, està mobilitzat. Ara és temps de concretar espais de respecte i de transformació, en què s’incloga tant als individus com als pobles. La reforma de la Constitució cap a un Estat social i plurinacional és irreversible.

Jesús Moncho

 

 

Publicat el 24 setembre 2014

© Jesús Moncho Pascual. Tots els drets reservats.

Disseny web i allotjament de Clave de Web.

WP SlimStat