Paraules i parauletes
Un/a circula pel món sense adonar-se’n que a tothora va deixant caure gràcies, per favor, no hi ha de què, molt amable…, paraules bastant repetides, cosa que ens indica que funcionen, que potser tenen algun sentit o ressort especial, com si tingueren, per què no?, màgia. Són paraules emblemàtiques, fàcils de captar. Tant qui parla com qui escolta comulga ràpidament en una sensació coparticipada. S’ha encés la llum, en dir o sentir una paraula concreta. Segueix llegint →
mediterrani, reformar el sistema de finançament autonòmica, i ajustar la fiscalitat per a què tots els territoris tinguen les mateixes oportunitats. I, com a colofó, clamava contra la escassa visibilitat de les reivindicacions valencianes a Madrid. 
evocadora. S’ho ha pensat millor?, ara va a peu?… Vaja!, sembla com si els temps es reinventaren, allò bo de sempre torna. Caminante, no hay camino, se hace camino al andar. Vinga!, peatonalitzem carrers i places. Passejar és salut, contamina menys, no fa sorolls…, què més volem? 
