Carxofes, dites encarnelles, també “alcaciles”. La carxofa és allò que serveix quasi per a tot, tant per a qualificar algú “Ets un carxofa” o “L’ama del carxofar, que no té carxofes i vol manar”, com per a definir una situació “Amb diners, carxofes”. Tot defineix un persontage: Donald Trump. Un individu que, amb les seues polítiques aranzelàries i proteccionistes, espitja tot el món a l’autarquia, al “sálvese quien pueda”. Però, quin mal té o fa la carxofa?… Un fruit (en realitat una flor) i un menjar, que, tal vegada, no siga vistós per fora perqué la seua bellesa (sabor i textura) és interior. La carxofa és equívoca o ambivalent; la carxofa té el significat de “les segones ocasions” o de la “transformació”, des que Júpiter/Zeus, enamorat de la bella Cynara, i rebutjat per esta, la va convertir en carxofa, amb la qual cosa esta va trobar la seua realització i la seua pau. Segueix llegint →
Publicat el 24 febrer 2025
Tenim democràcies tan antigues, i tan consolidades, com la dels EEUU, que, fins i tot, permeten l’ús d’armes per part dels ciutadans o la injuria a les Institucions inclosa la crema de la bandera oficial nacional. I es basen en un principi sacrosant: la propietat privada és inviolable; i s’ha de garantir la seua possessió o el seu intercanvi, o siga, es presuposa l’existència d’un “mercat”. Mercat que, òbviament, s’ha de regular (pot haver-hi monopolis, conculcació de la competència, manipulacions, desviacions, faltes, desbordaments…). 
Segueix llegint →
Publicat el 24 febrer 2025
“La Comunitat Valenciana serà turística o no serà”, va dir el molt honorable (?) senyor Carlos Mazón.
Segons Fotocasa, comprar una vivenda a Calp implica pagar una mitjana de 4.190 euros por metre quadrat, quasi sis vegades més que, per exemple, a Redován (localitat no costera), on només es paguen 734 euros m2. Clar!, l’autòcton, si viu a les zones costeres, no pot pagar eixos preus, que venen determinats per la diferència de poder adquisitiu entre l’estranger (major nivell salarial i de vida) i el local.
Segueix llegint →
Publicat el 4 febrer 2025
“Cobalde”, així començava o acabava els seus acudits un renomenat còmic d’èxit. Vaja! Una figura, el covard, com una altra més en el món, només que el covard, ja sabem, et pot vendre de qualsevol manera, fins i tot, amb un bes. Tal com Judes Iscariot. Veges per on, el bes, que és instrument i senyal d’amor, queda convertit, així, en signe d’odi i menyspreu. Caram! És que el covard és capaç de tot, menys mostrar els seus sentiments, que li fan por, que els tergiversa, que els canvia. Barreja o confon amor i odi. Navega al darrere de pantalles personals o armadures sempre, que amaguen els seus reals sentiments, habitualment sentiments negatius, porucs. És covard. Segueix llegint →
Publicat el 4 febrer 2025
