Jesús Moncho Pascual

L’aigua: l’eterna promesa

Resultat d'imatges de transvasaments aiguaEn el tema de l’aigua: realitats, poques; promeses, totes. A Espanya s’han projectat tres Plans Hidrològics Nacionals, i cap d’ells s’ha dut a terme. Parlar és senzill, actuar és més complicat. O dit d’una altra manera, una cosa és predicar, i l’altra, donar forment. Ni tant sols el PP, quan disposava de majories absolutes a Madrid, a la Manxa i a València, ha estat capaç de resoldre el problema de l’aigua a les nostres terres. La qüestió és si estem enfocant bé el problema, per tal de trobar una solució adequada. Perquè no podem quedar-nos en la queixa permanent, o en l’eterna promesa per part dels polítics, o, ni de bon tros, balafiar recursos en solucions inapropiades (transvasament Xúquer-Vinalopó, 350 milions, amb ajuda externa de Fondos Feder). Segueix llegint →

Publicat el 30 juliol 2018

La piscina

Nadie negará que la piscina es un símbolo de nuestro verano. Aunque nuestros antepasados dijeran alberca o balsa. Más eufónico quedaba y queda piscina. Más allá de que la palabra quiera dar a entender lugar o recipiente de o para peces. Quizá se entienda que los pececitos son o somos los apolíneos y las sélfides que ocupamos sus espacios. Con o sin bronceador, otro indispensable del verano, excepto para Julio Iglesias. ¿Qué será, que nos da por ponernos morenitosEs que blanquear es solo para unos cuantos, para los elegidos, tipo Mario Conde, Rodrigo Rato, o Bárcenas. Segueix llegint →

Publicat el 15 juliol 2018

COQUETEAR

 Coquetear. No es de extrañar que los primeros en inventar (usar) la palabra fueran los franceses. Es que su historia repleta de gallardía y aire liberal al tiempo que una lengua susurrante y sensual, les catapulta al podio de los pueblos más románticos del mundo. Así, al ver deambular los gallos en el gallinero con su altanero coq-coq les llevó de inmediato a intentar emular sus prácticas y a trasplantar la onomatopeya sonora al lenguaje cotidiano: coqueter/coquetear. Y lo que era un simple rugido animal ahora se trasforma en todo un arte: “Ma bouche te sera un enfer de douceur”, nos decía el rapsoda Apollinaire,mi boca será para ti un infierno de dulzura”. Coquetear. Sí. Segueix llegint →

Publicat el 9 juliol 2018

LA TAXA TURÍSTICA


Taxa turística, sí; taxa, no: heus ací la qüestió. El simple fet de citar la paraula, «taxa turística», ja concita alteració. Cosa ben lluny de la calma i trellat per arribar, almenys, a vore què és això. 
Resulta que ningú discuteix que el turisme és una indústria important entre nosaltres (14’9 del PIB estatal, any 2017). Turista, no cal dir-ho, és la figura i objectiu buscat, l’actor que ho promou tot… I amb la tradicional oferta de territori, platja, sol, paisatge, és a dir, oferta dels recursos naturals, en tindrem prou?, serà bastant? O hauríem d’oferir alguna cosa més?…

Segueix llegint →

Publicat el 31 maig 2018

© Jesús Moncho Pascual. Tots els drets reservats.

Disseny web i allotjament de Clave de Web.

WP SlimStat