La Festa va nàixer i es va forjar com un àmbit de satisfacció i gaudi compartit, al voltant de referents comuns que unien o aglutinaven els ciutadans. Per tant és delectació i cohesió comunitària, atés que sorgeix i s’alimenta des del desig, des del sentir, i des de la participació col·lectiva, arran de la remembrança d’un fet cabdal com pot ser la fundació o el patró del lloc, el final o principi de les collites, la recuperació d’un sentir o record comú. I, per damunt d’açò, la Festa permet a l’individu prendre consciència i percebre que és part integrant d’un grup més ampli,
Segueix llegint →
Publicat el 13 juliol 2020
“A la llum de les fogueres s’abaniquen les palmeres”, diu l’himne de les Festes d’Alacant. Aquesta és l’estampa que els alacantins, els mediterranis, projectem de la palmera. El palmito per a ventar-se és símbol de gràcia o galania (donar-se aire) i, per extensió, el subjecte que l’utilitza es fa mereixedor de tals epítets. Efectivament, sempre ha pregonat un cert orgull i prestància la palmera. A més a més, un halo d’enigma la rodeja, i potser per això la mítica au fènix la va triar per al seu niu i llit de mort, d’on ressorgiria sorprenentment de les seves pròpies cendres. D’aquí el nom tècnic o artístic de la palmera: Phoenix datilifera.
Segueix llegint →Publicat el 28 juny 2020
En el primitiu calendari romà (constava de deu mesos), abans de la reforma de Juli César (de dotze mesos), el primer mes de l’any era març (encara no s’havien creat gener i febrer) i maig era el tercer. Només els quatre primers mesos prenien nom de Déus (martius, aprilis, maius, junius), perquè representaven l’inici i funcionament del món. La resta de mesos simplement s’enumeraven: quintilis, sextilis, september, october, november, december: Segueix llegint →
Publicat el 2 maig 2020
En el principi dels temps, l’any seguia el cicle lunar. Els mesos tenien quatre llunes, de set dies de duració cadascuna, 7×4=28 dies. Òbviament, l’any era de duració més curta i creava disfuncions. Quan Juli César, cansat de problemes d’intendència militar per mor de les datacions, estableix que l’any cronològic ha d’adaptar-se a l’aparent òrbita solar, d’una duració de 365 dies i ¼ de dia, és quan la duració de l’any queda fixa i concreta, i roman oberta la via a incorporar eixe ¼ de dia perdut afegint un nou dia cada quatre anys, que entre nosaltres és el 29 de Febrer, però que en Roma es repetia, es doblava, el dia 6 de febrer (a.K.M.), anomenat BIS SEXTUM (a.K.M.), i d’aquí el títol d’any BIXEST (BISIESTO en castellà). Segueix llegint →
Publicat el 8 març 2020
