Autor de narrativa, de novel·la preferentment, es capbussa també en l’assaig, sobretot en temes de l’actualitat socio-turística que afecten la marxa de la nostra societat i el manteniment dels nostres valors territorials.
Els Comerciants, de sempre a Dénia, venen arremetent contra l’ampliació dels horaris de peatonalització del carrer Campo. I, ara, contra l’anunci i desig de peatonalització completa. És la notícia. En democràcia tot és possible; és més, és saludable. Ja vindrà la solució equànime o majoritària, sintetitzadora de tots els pensaments i necessitats.
La Festa va nàixer i es va forjar com un àmbit de satisfacció i gaudi compartit, al voltant de referents comuns que unien o aglutinaven els ciutadans. Per tant és delectació i cohesió comunitària, atés que sorgeix i s’alimenta des del desig, des del sentir, i des de la participació col·lectiva, arran de la remembrança d’un fet cabdal com pot ser la fundació o el patró del lloc, el final o principi de les collites, la recuperació d’un sentir o record comú. I, per damunt d’açò, la Festa permet a l’individu prendre consciència i percebre que és part integrant d’un grup més ampli,
Segueix llegint →
“A la llum de les fogueres s’abaniquen les palmeres”, diu l’himne de les Festes d’Alacant. Aquesta és l’estampa que els alacantins, els mediterranis, projectem de la palmera. El palmito per a ventar-se és símbol de gràcia o galania (donar-se aire) i, per extensió, el subjecte que l’utilitza es fa mereixedor de tals epítets. Efectivament, sempre ha pregonat un cert orgull i prestància la palmera. A més a més, un halo d’enigma la rodeja, i potser per això la mítica au fènix la va triar per al seu niu i llit de mort, d’on ressorgiria sorprenentment de les seves pròpies cendres. D’aquí el nom tècnic o artístic de la palmera: Phoenix datilifera. Segueix llegint →
En el primitiu calendari romà (constava de deu mesos), abans de la reforma de Juli César (de dotze mesos), el primer mes de l’any era març (encara no s’havien creat gener i febrer) i maig era el tercer. Només els quatre primers mesos prenien nom de Déus (martius, aprilis, maius, junius), perquè representaven l’inici i funcionament del món. La resta de mesos simplement s’enumeraven: quintilis, sextilis, september, october, november, december: Segueix llegint →
© Jesús Moncho Pascual. Tots els drets reservats.
Disseny web i allotjament de Clave de Web.
