“A la llum de les fogueres s’abaniquen les palmeres”, diu l’himne de les Festes d’Alacant. Aquesta és l’estampa que els alacantins, els mediterranis, projectem de la palmera. El palmito per a ventar-se és símbol de gràcia o galania (donar-se aire) i, per extensió, el subjecte que l’utilitza es fa mereixedor de tals epítets. Efectivament, sempre ha pregonat un cert orgull i prestància la palmera. A més a més, un halo d’enigma la rodeja, i potser per això la mítica au fènix la va triar per al seu niu i llit de mort, d’on ressorgiria sorprenentment de les seves pròpies cendres. D’aquí el nom tècnic o artístic de la palmera: Phoenix datilifera.
Segueix llegint →Publicat el 28 juny 2020
En el primitiu calendari romà (constava de deu mesos), abans de la reforma de Juli César (de dotze mesos), el primer mes de l’any era març (encara no s’havien creat gener i febrer) i maig era el tercer. Només els quatre primers mesos prenien nom de Déus (martius, aprilis, maius, junius), perquè representaven l’inici i funcionament del món. La resta de mesos simplement s’enumeraven: quintilis, sextilis, september, october, november, december: Segueix llegint →
Publicat el 2 maig 2020
En el principi dels temps, l’any seguia el cicle lunar. Els mesos tenien quatre llunes, de set dies de duració cadascuna, 7×4=28 dies. Òbviament, l’any era de duració més curta i creava disfuncions. Quan Juli César, cansat de problemes d’intendència militar per mor de les datacions, estableix que l’any cronològic ha d’adaptar-se a l’aparent òrbita solar, d’una duració de 365 dies i ¼ de dia, és quan la duració de l’any queda fixa i concreta, i roman oberta la via a incorporar eixe ¼ de dia perdut afegint un nou dia cada quatre anys, que entre nosaltres és el 29 de Febrer, però que en Roma es repetia, es doblava, el dia 6 de febrer (a.K.M.), anomenat BIS SEXTUM (a.K.M.), i d’aquí el títol d’any BIXEST (BISIESTO en castellà). Segueix llegint →
Publicat el 8 març 2020
El calentamiento global es un invento de los chinos, construiré un muro entre USA y México y lo pagarán ellos (alguien más ha dicho que lo construirá en Ceuta y Melilla), la tierra es plana, la ley de violencia de género va contra los hombres. Afirmaciones éstas lanzadas alegremente, todas con cierto eco en los medios, ávidos de impactar. 
se puede llegar incluso a decir que un burro vuela, y, tal y como está hoy el patio mediático y social, muchos mirarían (o miraríamos) para arriba, hacia el cielo, no fuera que, por alguna de aquellas, nos pudiera caer algún burro encima de la cabeza. «¡Cosas veredes!» Segueix llegint →
Publicat el 7 novembre 2019
