Tenim democràcies tan antigues, i tan consolidades, com la dels EEUU, que, fins i tot, permeten l’ús d’armes per part dels ciutadans o la injuria a les Institucions inclosa la crema de la bandera oficial nacional. I es basen en un principi sacrosant: la propietat privada és inviolable; i s’ha de garantir la seua possessió o el seu intercanvi, o siga, es presuposa l’existència d’un “mercat”. Mercat que, òbviament, s’ha de regular (pot haver-hi monopolis, conculcació de la competència, manipulacions, desviacions, faltes, desbordaments…). 
Segueix llegint →
Publicat el 24 febrer 2025
“La Comunitat Valenciana serà turística o no serà”, va dir el molt honorable (?) senyor Carlos Mazón.
Segons Fotocasa, comprar una vivenda a Calp implica pagar una mitjana de 4.190 euros por metre quadrat, quasi sis vegades més que, per exemple, a Redován (localitat no costera), on només es paguen 734 euros m2. Clar!, l’autòcton, si viu a les zones costeres, no pot pagar eixos preus, que venen determinats per la diferència de poder adquisitiu entre l’estranger (major nivell salarial i de vida) i el local.
Segueix llegint →
Publicat el 4 febrer 2025
“Cobalde”, així començava o acabava els seus acudits un renomenat còmic d’èxit. Vaja! Una figura, el covard, com una altra més en el món, només que el covard, ja sabem, et pot vendre de qualsevol manera, fins i tot, amb un bes. Tal com Judes Iscariot. Veges per on, el bes, que és instrument i senyal d’amor, queda convertit, així, en signe d’odi i menyspreu. Caram! És que el covard és capaç de tot, menys mostrar els seus sentiments, que li fan por, que els tergiversa, que els canvia. Barreja o confon amor i odi. Navega al darrere de pantalles personals o armadures sempre, que amaguen els seus reals sentiments, habitualment sentiments negatius, porucs. És covard. Segueix llegint →
Publicat el 4 febrer 2025
“Mamà, no me’n puc anar de casa”, s’excusava el xic davant de sa mare. “Per la zona d’Algirós em demanen uns 1.500 euros mensuals de lloguer, i per Quatre Carreres un poquet més. La ciutat de València (i totes les ciutats) està impossible. El preu de venda d’habitage, a València ciutat, està per dalt dels 3000 e el m2. El sou mensual no dona per a tant, no m’arriba ni per a pagar el lloguer, em quedaria amb dos pams de nassos per a tot”. Segueix llegint →
Publicat el 23 gener 2025
