Els carrers dels nostres pobles, i la invisibilitat de les dones
“Tot el casc urbà té un total de 70 vials, que, amb els 7 de Gata Residencial, sumen un total de 77”, ens informa el Blog del Cronista de Gata. Ja en són, de carrers, per a un poble de llarga tradició històrica com Gata. Antics i nous. Amb el nom de tota la vida (carrer la Bassa…) o novíssims (carrer Constitució…). I només un amb nom de dona, carrer Duquessa d’Almodóvar. El de la seua antiga senyora i benefactora: va cedir tots els seus bens per a dotar els òrfens pobres, i per a l’ensenyament de xiquets i xiquetes de les seues terres. Gest per a la Història i, sobretot, per al poble! Segueix llegint →
La Festa va nàixer i es va forjar com un àmbit de satisfacció i gaudi compartit, al voltant de referents comuns que unien o aglutinaven els ciutadans. Per tant és delectació i cohesió comunitària, atés que sorgeix i s’alimenta des del desig, des del sentir, i des de la participació col·lectiva, arran de la remembrança d’un fet cabdal com pot ser la fundació o el patró del lloc, el final o principi de les collites, la recuperació d’un sentir o record comú. I, per damunt d’açò, la Festa permet a l’individu prendre consciència i percebre que és part integrant d’un grup més ampli,
“A la llum de les fogueres s’abaniquen les palmeres”, diu l’himne de les Festes d’Alacant. Aquesta és l’estampa que els alacantins, els mediterranis, projectem de la palmera. El palmito per a ventar-se és símbol de gràcia o galania (donar-se aire) i, per extensió, el subjecte que l’utilitza es fa mereixedor de tals epítets. Efectivament, sempre ha pregonat un cert orgull i prestància la palmera. A més a més, un halo d’enigma la rodeja, i potser per això la mítica au fènix la va triar per al seu niu i llit de mort, d’on ressorgiria sorprenentment de les seves pròpies cendres. D’aquí el nom tècnic o artístic de la palmera: Phoenix datilifera. 
