Jesús Moncho Pascual

EL MÓN QUE ENS ESPERA

Si la vaca es tira un pet, fa un forat en el cel, s’explicava didàcticament el guia turístic davant la vaca remugadora en aquells prats bucòlics dels camps iResultat d'imatges de mundo futuro muntanyes plenes de verd. L’emissió del boví, afirmava el guia, conté gas metà, retenidor de la calor, causant de l’efecte hivernacle en l’atmosfera. El que no sabíem nosaltres en aquell moment és que al món hi ha més d’un miler i mig de milions de vaques, com aquella, que superen en contaminació atmosfèrica a la provocada pels automòbils rodants. A més a més, totes les vaques del món es beuen 170.000 milions de litres d’aigua al dia, quasi 10 vegades més que el total d’aigua beguda per la població mundial, que és de 19.000 milions de litres/dia. Segueix llegint →

Publicat el 11 gener 2018

DONALD TRUMP HA PARLAT

Donald Trump ha parlat, i, com era d’esperar, poca cosa bona pot eixir de la seua boca. Vol traslladar l’ambaixada d’EEUU a Jerusalem, una de les quatre ciutatResultat d'imatges de palestina santes de l’Islam. Això significa trencar les resolucions de Nacions Unides, ratificades el 23 de desembre de 2016, sobre l’ocupació il·legal i il·legítima per part d’Israel en Jerusalem Est i la ciutat Vella. Els palestins, com també és d’esperar, respondran a l’atac i ofensa. Donald Trump, però, sap que té més collons, és a dir, té més armes i bombes. Segueix llegint →

Publicat el 13 desembre 2017

El Senado: ¿creíble?

El Senado, Cámara Alta, aparece por primera vez en 1834, sancionado por la regente María Cristina en la minoría de Isabel II, como cámara que aglutinaba a losResultat d'imatges de dictadura Grandes de España y a los Estamentos eclesiásticos, además de a «españoles elevados en dignidad»,«propietarios territoriales», y quienes «cultivando las ciencias o las letras disfrutan de una renta de 60.000 reales anuales». Segueix llegint →

Publicat el 28 octubre 2017

La força, el poble i la llei

Després de tallar-li el coll a Calígula emperador, la Guàrdia Pretoriana buscava coronar un personatge que fóra pantalla o titella de les seues imposicions, personatge una mica calavera, clar és, i que trobà en la persona de Claudi.

Claudi emperador, en la seua particular representació del drama, veia que només una força igual o superior als pretorians podria anul·lar-los o neutralitzar-los. Però, on estava?, on trobar-la? Cregué que sí que podia existir eixa força superior. Encara que l’haguera de crear ell mateix. Tasca ímproba. Ordenà dessecar els marenys i marjals que envoltaven Roma, per donar terres que cultivar als romans, al mateix temps que, abans d’obrir les comportes per deixar escapar les aigües cap a la mar, muntava l’espectacle mai no vist a la Terra: un combat naval en viu i en directe entre els condemnats i forçats al treball per a delectació dels seus conciutadans. Els contendents saludaven Claudi que presidia: «Ave Caesar, morituri te salutant». Acabava d’inventar allò de «panem et circenses». El poble, doblement content per l’espectacle i les terres obtingudes, amà i seguí l’emperador Claudi en tot allò que diguera i fera. La Guàrdia Pretoriana havia estat vençuda. Segueix llegint →

Publicat el 12 octubre 2017

© Jesús Moncho Pascual. Tots els drets reservats.

Disseny web i allotjament de Clave de Web.

WP SlimStat