La guitarra d’Amy
We only said goodbye. I died a hundred times, you go back to her, and I go back to… black». I jo torne al clot, al fons, a la fosca…, ens deia la
xica de veu gloriosa, poderosa, com hauria d’haver sigut la seua ànima, el seu cos, que només van tindre força per estacar-se, pobreta, unes botelles de vodka. Col.lapse etílic. We only said goodbye.
xica de veu gloriosa, poderosa, com hauria d’haver sigut la seua ànima, el seu cos, que només van tindre força per estacar-se, pobreta, unes botelles de vodka. Col.lapse etílic. We only said goodbye.
mariner, protagonista d’ambdues. La “Carrera d’Amèrica” des de les nostres terres, amb el comerç dels tèxtils i el paper d’Alcoi a canvi d’espècies i productes tropicals, sembla entrar en barrina, i en este context serà una sortida apetitosa i sucosa el tràfic il·legal d’esclaus negres, desesperat intent de solució per part de l’amo a la mala situació econòmica dels seus negocis. El jove (desconeixedor de la real intenció del viatge) bregarà per revertir la situació, enfrontant-se al mar, al capità, part de la tripulació i la pròpia burocràcia i vigilància havaneres. El desenllaç final és estimulant.
reconfortant, i, sobretot, ràpid i econòmic. Sí. Una pizza. I una coca?… Una coca?… Açò quasi està en el món de les singularitats, de les delicatessen. 
