Jesús Moncho Pascual

NITS DE TINTA: Un documentari gràfic sobre les Pesqueres de Cingle

NITS DE TINTA, Jake Abbot; i Institut d’Estudis Comarcals de la Marina Alta

Un projecte de Jake Abbot, Felipe Escolano i Pep Sopa. 2021

 
Cultura recupera la tradición de la pesca de 'Les pesqueres' en la  exposición "Nits de tinta"
En l’obra que a partir d’ara gaudireu, hi trobareu imatges i paraules a manera de reportatge o documentari gràfic que mostren i descriuen, per a tothom, la singularitat del quefer i el món de les Pesqueres de penya-segats, cingles i rocams al nostre litoral (la Marina Alta)”. Així es descriu a si mateix el llibre que estem ressenyant, editat i fotografiat per Jake Abbot, amb el copatrocini de dotze entitats oficials més dos cíviques. Tot un gran esforç conjunt per a una, hem de reconéixer, gran i potent producció grafico-textual.

   Òbviament, estem immersos en una cultura visual galopant. La imatge ens guanya en el món de hui, amb hores i hores davant el televisor, agafats sense parar al mòbil o penjant fotos en les xarxes… És que la imatge és descriptiva, directa, mentre que la paraula és suggeridora, interpretativa. Per tant, arriba més prompte la imatge que no el text. Nosaltres diríem, però, que és distinta una cosa de l’altra; si de cas, el text demana més la recreació del missatge, la reinterpretació subjectiva… En este sentit, la dita popular es decanta per allò de “val més una imatge que mil paraules”.

   A fi de compte, la imatge transmet un significat; tal volta, un significat més enllà d’allò que estem en concret contemplant. És a dir, “un llavi tort”, per exemple, pot indicar dolor, o tristesa, o sorpresa, o passotisme, o inconsciència… I és aquí on entra el text. El text, la paraula, que encaminarà el lector/contemplador cap al significat més certer, més singularitzat. La conclusió és que el maridatge “text/foto”, en equilibri o harmonia, potencia el missatge cap a alts nivells; en el cas del llibre que tenim al davant: sobergs nivells.

   I en un món cada colp més globalitzat, i, en conseqüència, amb un missatge cada vegada més uniformitzat, internacionalitzat (descobrim la imatge de Nike o Adidas fins i tot en les selves més profundes dels Continents), resulta que tot allò local, singular, diferenciat, assoleix grans cotes d’impacte, de penetrabilitat o transcedència. En una paraula, és comunicatiu. Això és “Nits de tinta”. Comunicació i expressió pures (230 pàgines DinA4, 212 fotos, paper cuixé, tapa dura).

   Hauríem d’aclarir que Pesquera de Cingle significa “lloc i labor de pesca des d’un penya-segat (acantilado, en castellà; cliff, en anglés)”. Nom o definició que ja ens posa en alerta. Per què aqueix escenari?, com és aqueix ofici?, qui el fa?… O, dit d’una altra manera: qui s’hi atreveix?, per què?, en quin context o en quines circumstàncies?… Tot això ens ho contesta el llibre, amb el suport d’unes dues-centes fotografies, que delaten realisme i emotivitat contundents i aclaparadors. Cingles o tallats de roca sobre la mar, que confereixen al litoral de la Marina Alta una singularitat especial, llocs d’acostaments de pirates barbarescos en el passat, motiu d’atracció en el present per a construir-hi les seues residències per part de centreeuropeus. En l’entreacte, escenari de brega amb la mar, de nit, per extraure’n un grapat de peixos, per part de llauradors i camperols d’escasses propietats fora de temporada de collites, hivern. Després de descendir (vint o quaranta metres) a vora aigua, i tornar a escalar entre cordes i escaletes de bastons i troncs, amb el cabàs de la captura al coll. Les dones i família a casa sospirant perquè hi tornara l’home/pare sa i estalvi; i amb alguns dinerets per la venda, en la plaça del poble de tornada de bon matí, del ranxo pescat. Hui, des dels anys 60/70, tot ja és Història.

   Una Història amb necessitat de ser recuperada, perquè és un fet cultural, antropològic, únic. Que delata la idiosincràsia d’una col·lectivitat. Que mereix el record i el respecte de tots. Que ha de ser altaveuada i predicada, clar és, a les noves generacions i a la societat tota.

  Hem de dir, per acabar, que amb aquest llibre, no només gaudirem imatges i paraules, tal com els autors ens proposaven al principi, també acreixerem el nostre patrimoni memorialístic i sociològic, en un món que, tot i internacionalitzar-se, hem d’acolorir de la nostra realitat.

Jesús Moncho

Publicat el 11 gener 2022

© Jesús Moncho Pascual. Tots els drets reservats.

Disseny web i allotjament de Clave de Web.

WP SlimStat