Jesús Moncho Pascual

Nit de Sant Joan, nit d’amor gran

INFORMACIÓN. Jesús Moncho
Les Festes ens agraden, ens delecten. I si són per a descansar, és a dir, per a no treballar: benvingudes; i si són per a divertir-se i disfrutar: encantats. I més, després de dos anys de pandèmia, amb desig de recuperar temps perduts. Noche de San Juan 2021: cuándo es y dónde ver las hogueras más  espectacularesLa Festa va nàixer i es va forjar com un àmbit de satisfacció i gaudi compartit al voltant de referents comuns que unien o aglutinaven els ciutadans. Per tant és delectació i cohesió comunitària, atés que tot això sorgeix i s’alimenta des del desig, des del sentir, i des de la participació col·lectiva. I, damunt, la Festa permet a l’individu prendre consciència i sentir que és part integrant d’un grup més ampli, d’una gran col·lectivitat o família, a la qual està unit per mecanismes afins o d’identitat que es repeteixen periòdicament, tal com la ritualització de l’acte en qüestió li patentitza: la Festa és un espai (el carrer o la plaça engalanada), és un temps (que arranca amb el toc de les campanes, o de la dolçaina, o dels coets…), és un ritual (la dansada, la desfilada, la processó…) que escenifiquen el sentir, la vigència i la perdurabilitat del grup. Tot plegat li crea un sentiment o una emoció afegida. Defensem, per tant, la Festa. Visquem-la.
Tanta força i musculatura social, sola, espontània, s’erigeix en objectiu apetitós. Sorgeixen temptacions d’instrumentalitzar-ho, de convertir-ho i transformar-ho tot al servici d’alguns interessos determinats. L’interés polític, el primer; tal com la polèmica de les mascletades a la Plaça dels Estels d’Alacant ha revelat entre l’alcaldia i la Generalitat, o tal com tradicionalment hem anat veient: el senyor alcalde, els bisbes o capellans, els regidors, els militars, la Guàrdia civil…, tots al davant de la processó o de la Festa, i darrere, com no!, les gents, els ciutadans, que som qui paguem i contribuïm… Amb la qual cosa es transmeten valors caducs i antidemocràtics, com que la vida és pura estratificació i jerarquització d’uns sobre d’altres.
Ara resulta que la Festa, les Fogueres, estan en perill, ens deia el director d’INFORMACIÓN d’Alacant, el 15-6-22: “Fiesta Rica, Hogueras pobres. El modelo actual de las Hogueras sufre una crisis económica tan dura que puede provocar que el año próximo haya menos monumentos especiales, no más de cinco o seis, e incluso muchas hogueras, actualmente en precario, desaparezcan.” Senyores i senyors, sabem que, en economia, hi ha una cosa que es diu “externalitats”, que són els costos o els beneficis produïts fora del productor o consumidor real i directe, aquí fora del foguerer o la Comissió foguerera, paganos de tot, quan els beneficis (250 milions per a la ciutat d’Alacant) són per a molts més: els taxistes que fan doble de carreres, els bars i restaurants del barri, les botigues, els productors llunyans de cervesa, aigua…, etc., que, per tant, haurien de pagar o contribuir al cost i manteniment de les Fogueres. I la qüestió és: com es regula això?…
Però oblidem-nos ara d’estes coses, i pensem, per exemple, que “Per Sant Joan, el primer bany”, sobretot si la platja està a tir de pedra, el Postiguet, encara que no podem estar a la festa i repicar al mateix temps; per això ací, a Alacant, hom va inventar allò de la “Banyà”, quan els bombers i policia s’enganyen de direcció del xorro d’aigua de la manguera i la dirigeixen cap a la multitud. És que “el bany de Sant Joan és salut per tot l’any”.
Hui a dia, fins i tot munten discos mòbils en casals o barraques, com una crida al ball, si més no, a la interactuació, com si fora una renovada versió d’allò de sempre, “Estels de Sant Joan, feu-nos trobar un bon galant este mateix any”. I què direm dels esmorzarets o sopars de festes, doncs “Fes com sant Joan, que predicava el dejuni i s’atipava de bona carn”. Mireu, tal com sempre s’ha dit, “Per Pasqua, la mona; per Corpus, murtra; i per Sant Joan, la coca”. I si és amb tonyina (la coca reina), millor que millor!
Bé, sabem que el refranyer mai no és mentider, i ja ens refiem del que hem dit. Tanmateix, quedem-nos en allò que emana de la nostra Festa, allò que ix del cor: cordialitat, la cordialitat de tots i entre tots.

Publicat el 21 juny 2022

© Jesús Moncho Pascual. Tots els drets reservats.

Disseny web i allotjament de Clave de Web.

WP SlimStat