Jesús Moncho Pascual

LEGALITZAR LA PROSTITUCIÓ?

Controvertit tema. Sempre amb diversos posicionaments, amb passió, com toca. La prostitució ataca la dignitat del ser humà (vendre el cos perResultat d'imatges de prostitució alguna raó) i, en principi, hauria d’estar eradicada. Hom pot argüir, per una altra banda, que tant l’ofertant com el demandant poden accedir-hi lliurement i, per tant, estarien duent a terme la seua decisió. Encara que sempre quedarà en l’aire si eixa decisió és completament lliure o induïda per alguna necessitat o mancança. La prostitució, és veritat, és més vella que l’arna. Fins i tot, en la Bíblia trobem cites: “Aneu a explorar la terra, especialment Jericó. I quan els enviats arribaren a Jericó, s’hostatjaren a casa d’una ramera anomenada Rahab” (Josué 2:1-6). I no cal recordar que hem crescut en els temps en què en les nostres ciutats hi havia allò que s’anomenava “barrio chino”, anys 50/60, d’un esplendor inusitat; el franquisme permetia esta activitat de prostitució, potser com una via de manteniment i revitalització econòmica dels ravals clàssics, molt deprimits. Actualment, en alguns carrers de les nostres ciutats o en determinats punts de les nostres carreteres trobem xiques exposades al comerç sexual. Això fa mal a la vista. Millor es presenta, sobretot per a les direccions dels periòdics, les pàgines senceres d’anuncis i fotos de contactes i servicis sexuals de senyoretes, d’heteros, de gais, de… I no diguem que al Govern de Mariano Rajoy, a instàncies de la UE, li va vindre beníssim (any 2014) augmentar en més d’un 4% el total del PIB estatal amb la inclusió dels rendiments de la droga i la prostitució (clandestins, clar és).

En 1623, Felipe IV ja va intentar, en el fervor de la Contrareforma catòlica, la seua prohibició o abolició en una Pragmàtica: “Ordenamos y mandamos que de aquí adelante en ninguna ciudad, villa, ni lugar destos reynos se pueda permitir ni permita mancebía ni casa pública, donde mugeres ganen con sus cuerpos; y las prohibimos y defendemos y mandamos se quiten las que hubiere…” Mort el gos, s’ha acabat la ràbia, pensava el benintencionat rei Felipe… No sabem si es va enterar que simplement traslladava la qüestió i el problema des de les “mancebías” cap al carrer i cap als cantons de les places.

Hui a dia, trobem posicions oficials de tot caire: “La prostitució no és una professió ni un ofici, és un treball” (Universitat Abat Oliba, CEU, Dept. d’Interior de la Generalitat de Catalunya), és a dir, no sap ben bé què és la prostitució o està fent-se un bon embolic en tocant a noms i sinònims; “Proponemos el cierre y decomiso de los locales de alterne, pisos y burdeles y del resto de medios materiales, así como su posterior subasta” (Pedro Brufau Curiel, Fundación Alternativas, PSOE), el qual no ha llegit ni sap encara com va quedar Felipe IV en el tema; l’Estat francés la persegueix, però Holanda o Alemanya la tenen legalitzada, i Suècia despenalitza la prostitució però castiga els clients de sexe…

La prostitució és, per desgràcia, una realitat no desitjable, però que existeix, i els intents per fer-la desaparèixer fracassen. Segurament perquè hi ha un ésser en precarietat (qui cobra) i un altre en superioritat (qui paga). Acabar amb eixa relació desigual és tasca immensa si no quasi impossible. I les conseqüències d’esta situació es donen i, dissortadament, continuaran donant-se; hauríem de procurar minvar-les o reduir-les. Aquí és on entra el debat: millor que es produïsquen estes coses dins la llei (legalització de la prostitució) o deixar-ho a l’albir del mercat clandestí i desregulat?

Legalitzar la prostitució?, podríem legalitzar també l’esclavitud, que també existeix o ha existit, se sent dir alguna vegada amb l’ànim de desacreditar el tema. Adduir l’exemple de l’esclavitud (usurpació de la llibertat humana: delicte contra els drets humans), per a tractar de situacions legalitzables o no, no és encertat, ni ve al cas. Ací estem parlant d’accions i decisions de persones presumptament lliures. I no hauríem, a l’hora d’opinar, deixar entrar els prejudicis mentals, que sovint es claven pel mig. Al fil de les quals coses, algú ens pot preguntar: treballar 10 hores collint fruites al camp o servint copes per 400/500 E al mes és exercir el dret al treball o és prostituir-se?…, ocorre. Clavar-se unes ratlles és atemptar contra la integritat personal, però fer d’alpinista o de torero o d’amant del tabac no?…, ocorre. Estaríem parlant i no acabaríem mai. Deixem a banda els prejudicis personals. Prostitució, droga, eutanàsia, avortament… han (haurien) de quedar fora del camp de la ideologia (subjectiva), per entrar en el camp de la realitat (objectiu), i és aquí on podem intentar minorar o fer desaparèixer, si no el fet en si de la prostitució, almenys sí les seues conseqüències desfavorables o negatives. I la llei és la millor garantia.

Jesús Moncho

 

Publicat el 15 setembre 2018

© Jesús Moncho Pascual. Tots els drets reservats.

Disseny web i allotjament de Clave de Web.

WP SlimStat