Jesús Moncho Pascual

LA VIOLÈNCIA ULTRA

   Estem consternats pels fets violents de diumenge passat al voltant del futbol. Els grups ultra, en el futbol, sembla que apareixen a Itàlia al llarg dels anys 60, al mateix temps que a Gran Bretanya, on reben el nom de Hoolligans, des d’on s’estenen pertot arreu: Barras Bravas a l’Argentina, Torcidas Bravas o Organitzadas a Brasil, Ultres a Espanya…, els primers dels quals a organitzar-se van ser UltraS Sur del Real Madrid, 1980, i Frente Atlético de l’Atlètic de Madrid, 1982.

   Els seus valors solen ser Nacionalisme a ultrança, amb un concepte excloent de tot allò o aquell que no s’adapte als seus paràmetres; Tradicionalisme o conservadorisme; Verticalisme o antidemocràcia; i Anticomunisme o antiinnovació. Probablement estos moviments són resposta o conseqüència d’unes certes causes econòmiques, socials i polítiques. Podríem dir que al darrere, com a valedor o promotor a l’ombra, està el pensament econòmic neoliberal (primacia del mercat sobre les persones, dut a la pràctica a finals dels anys 70 per Margaret Thatcher i Ronald Reagan) que promou, entre d’altres, concentració empresarial, reconversió i terciarització, deslocalització d’activitats econòmiques, desregularització i privatització, forta competitivitat… amb la conseqüència de la desocupació laboral i la forta lluita per un lloc de treball amb la consegüent culpabilització del diferent i minoritari, sobretot de l’estranger o el rellançament de la xenofòbia.

Però, tornant al títol d’este escrit, d’on prové la paraula i concepte “violent-violència”? Hi havia un antic terme indoeuropeu que venia a significar la “força” o la “potència o energia” de les coses, que es va concretar en grec en la paraula BIOS i en llatí en la paraula VIS. Estes paraules en un origen, com tota paraula que naix per a representar la realitat, mostraven el seu costat positiu. Mentre que en grec BIOS venia a significar vida, en llatí la paraula VIS va prendre més el significat de força. D’aquí provenen expressions com vis còmica/força o capacitat de fer riure; o virtut/força o valor personal.

Després, se li afegeix el sufix LENTUS que volia dir “el que fa” i tenim violentus: el que fa o desplega la força, (com fraudulent vol dir el qui fa fraus o enganys); i el nom derivat serà violència: força desplegada. Clar, si eixa força desplegada va de forma abusiva, agressiva o autoritària, ja tenim el significat actual de la paraula violència.

Només ens queda ressaltar com la paraula llatina VIS (en Llatí, força) ha generat el binomi positiu-negatiu virtut/violència, com les dos cares d’una mateixa moneda, d’una mateixa cosa: la força, l’energia, que correctament usada, és el motor de la creació, de la vida, però malament usada és el camí cap a la destrucció, cap a la mort. I entre vida i mort, està clara la nostra elecció.

www.jesusmoncho.com

Publicat el 8 desembre 2014

© Jesús Moncho Pascual. Tots els drets reservats.

Disseny web i allotjament de Clave de Web.

WP SlimStat