La veritat no existeix?
La veritat no existeix, segons qui parle, o per a tothom?… Com és que en un país catòlic (Argentina) es pot dir que “el Papa es el representante del Maligno en la Tierra” i guanyar les eleccions presidencials?… Com és això de la proclama “Make America great again”, que significa per a EEUU voler fer prosperar una altra vegada la indústria que ha fugit, si ningú vol comprar, per exemple, un cotxe car i costós quan és més barat fabricat a Mèxic o a Corea?… Com la gent ha votat el Brexit si és i serà la ruïna de Gran Bretanya constatada per tot el món?… Això no té explicació, de no ser que hom diga i pense que “la veritat no existeix, la veritat és allò que un vol vore i creure, i sansacabat!”.
Els veloços canvis socials o econòmics, que augmenten la inseguretat ciutadana o acceleren l’individualisme interessadíssim i, com a conseqüència, potser, la violència o la incomoditat social, són la base o el caldo de cultiu de tots estos moviments i d’estos personatges. És, en definitiva, el rebuig a allò que emana de l’ordre de la ciutat, ordre real o suposat. En estes circumstàncies, l’individu, el comú dels ciutadans, està obert a qualsevol eixida, o a qualsevol promesa d’eixida, sobretot, si s’ataca eixe ordre de la ciutat, d’allò públic, que li genera tanta desconfiança, tanta por. És l’ocasió dels que van contra la ciutat, contra allò social, contra tot ordre o dret, és el camí dels antisocials, dels freakys: és el camí, o el retorn, del feixisme! Trump, Orban, Milei, o els qui xisclen “Perro Sanche”. Mal rotllo, en general. Encara que també hauríem de dir que els representants de l’ordre de la ciutat no han sabut o no han pogut solventar adientment els problemes per als ciutadans.
Per tant, són les emocions, els sentiments, més que no la racionalitat, allò que mou el comú dels ciutadans. I ja la tenim!, quan estos antisocials li posen nom fals al descontent social: “llibertat” (quan ells, realment, estan per la restricció de drets), “grandesa” (quan prediquen i estan, de veritat, contra l’apujada de salaris, contra la sanitat, la cultura…), “la pàtria” (concepte abstracte que amaga els vertaders interessos dels poderosos: no pagar impostos, no apujar sous, privatització de quasi tot…).
Tot va començar quan es van donar compte que negant i atacant la realitat de la ciència, en aspectes bàsics i crítics, la cosa els funcionava. En aspectes tals com el fumar, el canvi climàtic…, fins acabar estenent directament que la Terra és plana o que les vacunes són instruments de dominació mental i corporal.
Les xarxes socials són el principal mitjà de difusió de tots estos fakes/boles. I completa la faena una certa premsa catalogada com a “agitprop” (“groga/amarillista”), propagadora de notícies falses per crear una opinió pública favorable a qui els finança o paga, bé siga una corporació empresarial, una classe o grup social, una tendència o facció política… Són, principalment, OKdiario d’Eduardo Inda, Intereconomía, Estado de Alarma i Informa Radio de Javier Negre, o personatges radiofònics com Jiménez Losantos o César Vidal…
Hauríem d’esbrinar, per tant, qui està al darrere d’estes tribunes mediàtiques, per a saber quins són realment els seus interessos: OKdiario és finançat per “El Dorado Media Holding SL”, empresa que controla mitjans de comunicació, així com la possiblitat de tràfic o compra de likes per a les xarxes i de lectors per als diaris (altres informacions afirmen que també finança Al Rojo Vivo de Ferreras, la SextaTV); el grup d’empreses balear Alonso Marí S A Insotel (hostalers, exdirigents PP); Diana Teresa Marín Provedo, assessora i consultories, marketing digital; La Comunitat de Madrid d’Ayuso, en 2021, va donar a OKdiario 295000 eur, que, sumats a les quantitats donades per l’Ajuntament d’Almeida més el Canal Isabel II, arriben a la xifra de 474000 eur…
Estos tribuners antisocials són les brigades antiesquerra, antiprogressisme, ara “antiSánchez total; amb notícies del caire “El Supremo no se rinde: investigará a Puigdemont por terrorismo hasta que la amnistía lo impida”, o “Sánchez tira de Falcon y Super Puma para huir del Sí es Sí, hacerse la foto en Doñana e ir a un mítin”, o “la corrupción de políticos de extrema izquierda y la narcodictadura… ante la Fiscalía del país andino la presunta financiación de Podemos a través de gobiernos chavistas”… Són mitjans de referència de les “Clavegueres de l’Estat”, influïdes estes per personatges tèrbols com l’exportantveu Teixidó, l’exministre Jorge Fernández Díaz, o el comissari Villarejo, o el jutge condemnat Salvador Alba o Carmen Lamela que va mantindre l’expresident Sandro Rosell en presó dos anys sense proves ni culpa…
Ara bé, ja sabem que, entre voltors, es piquen i mosseguen entre ells. Javier Negre (Estado de Alarma) diu de Federico Jiménez Losantos: “Federico lleva toda la mañana insultando al P. Popular y a VOX tras dedicar improperios a los medios que nos dejamos la piel contra Sánchez. No sé si lo que busca es que le metan publicidad de la Moncloa para mejorar la situación de su empresa”. O César Vidal (excompany de Losantos): “Cuando tu publicidad institucional depende de que el PP ocupe determinadas cuotas de poder, empiezas a dar coces en todas direcciones. Eso es inmoral, propio de una ramera cabreada”…
En fi…, Déu els crea i ells s’ajunten.
